Anotacions personals

Recuperar la democracia

2011-04-07T20:05:00.000+02:00

Amb tot el que està passant aquestes darreres setmanes, com no podia ser d'una altra manera, és de lectura obligatòria l'article del Professor Vicenç Navarro:

Hoy en día estamos viendo movilizaciones populares en muchas partes del mundo –desde los países árabes a Wisconsin (EEUU), pasando por la mayoría de países de la Unión Europea– que exigen cambios de las políticas llevadas a cabo por gobiernos y por estados que se perciben insensibles a los deseos de la mayoría de la población. En estas manifestaciones –a pesar de la elevada diversidad de situaciones– hay un elemento común: la protesta frente a una enorme concentración de poder económico y político que obstaculiza la expresión democrática. Y un ejemplo de ello es España.

Estamos viendo en España la puesta en marcha, por parte del Estado (tanto central como autonómico), de recortes muy sustanciales del gasto público, incluyendo el gasto público social que financia las transferencias públicas –como las pensiones– y los servicios públicos del Estado del bienestar tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios a las personas con dependencias, escuelas de infancia, servicios sociales y otros.

Estos recortes están afectando de una manera muy marcada a la calidad y cobertura de tales servicios empeorando la situación existente, que ya era insuficiente antes de que se iniciara la crisis. España en 2008 estaba a la cola de la Unión Europea de los 15 (UE-15, el grupo de países de semejante desarrollo a España) en gasto público social. Nos gastábamos en el Estado del bienestar sólo el 19% del PIB (el más bajo de la UE-15, cuyo promedio era del 24%, mientras que el de Suecia era del 28%). Una consecuencia de ello es que sólo el 9% de la población adulta trabajaba en los servicios públicos del Estado del bienestar (el promedio de la UE-15 era del 15%, y en Suecia, del 24%). Los recortes que están ocurriendo ahora están disminuyendo todavía más tal empleo.

La estructura de poder (que se basa en el 20-30% de la población, la de mayor renta) no parece consciente de este enorme retraso y subfinanciación, pues utiliza principalmente los servicios privados. Envían a sus hijos a la escuela privada (que recibe los subsidios más altos existentes en la UE-15, llamado concierto) y cuando caen enfermos van a la sanidad privada. Esta estructura de poder (que tiene enorme influencia política y mediática en España) promueve el mensaje de que no hay otra alternativa a tales políticas de recortes. Argumentan que hay que recortar el gasto público para reducir el déficit del Estado y la deuda pública, a fin de calmar los mercados financieros y que así estos nos presten dinero a intereses razonables.

Esta explicación, que a base de repetirse miles de veces se ha convertido en un dogma, es profundamente errónea y se promueve porque sirve a los intereses de esta estructura de poder, que utiliza la presión de los mercados financieros como excusa para llevar a cabo lo que ha deseado hacer desde siempre. Los datos muestran claramente que no es cierto que en España no existan recursos para financiar un Estado del bienestar de primera clase. España no es pobre. El PIB per cápita es ya el 94% del promedio de la UE-15, pero el gasto público social por habitante es sólo el 74% del promedio del gasto público social promedio de la UE-15. Si nos gastáramos lo que nos pertenece por el nivel de desarrollo económico que tenemos, es decir el 94%, nos gastaríamos 80.000 millones de euros más, con los cuales se podrían cubrir las enormes insuficiencias. España, pues, tiene los recursos. Lo que ocurre es que el Estado no los recoge. En lugar de ello, el Estado ha estado pidiendo préstamos a la banca extranjera, endeudándose y financiando escasamente su Estado del bienestar. España, como Grecia y Portugal, tiene unos ingresos al Estado muy bajos y un fraude fiscal muy elevado. Como admitió sorprendentemente un dirigente del Deutsche Bank, uno de los banqueros más importantes de Alemania, “ha existido durante los años de boom una alianza entre las clases más pudientes de los países de la periferia de la UE, que no pagaron impuestos al Estado, y la banca, que se ha beneficiado de la baja carga impositiva al prestar dinero al Estado para financiar su dimensión social”.

Y ahí está la raíz del problema. La estructura de poder no está contribuyendo al Estado lo que debiera por su nivel de riqueza. El trabajador de la manufactura en España paga el 74% de los impuestos del trabajador de la manufactura sueca. El empresario, sólo un 38%. Y empeorando la situación, el Estado ha reducido más y más los impuestos, lo que ha beneficiado sobre todo a las rentas superiores. Los propios inspectores de Hacienda han indicado que podrían recogerse más de 38.000 millones de euros, centrándose en estos sectores, sin afectar a la carga impositiva de la mayoría de la población. El déficit del Estado podría reducirse a base de aumentar los impuestos de estos sectores en lugar de empobrecer todavía más al Estado del bienestar.

En realidad, durante la crisis la gran mayoría de las empresas del Ibex-35 han continuado teniendo grandes beneficios, siendo la banca española una de las que tienen más beneficios en Europa. El Banco Santander ha conseguido 35.000 millones de euros de beneficios netos (es el banco que ha conseguido más beneficios en el mundo, después de dos bancos chinos).

Estos recortes de gasto público social se están haciendo a pesar de que la mayoría de la población está en contra. Es una decisión más (otra es el retraso de la edad obligatoria de la jubilación) que muestra la enorme distancia entre los gobernantes y los gobernados. De una manera creciente, los establishments políticos y mediáticos que dirigen el país están imponiendo medidas en contra del parecer de la ciudadanía. De ahí que las poblaciones, en su indignación –que ocurrirá si se le provee de información que cuestione el dogma de que no hay otra alternativa–, deben manifestarse y agitarse socialmente para recuperar la democracia en España.

Article de Vicenç Navarro a Público

2010-05-13T14:58:00.000+02:00

Aquí enganxo l'article de Vicenç Navarro:

La crisis que están viviendo algunos países mediterráneos –Grecia, Portugal y España– e Irlanda se está atribuyendo a su excesivo gasto público, que se supone ha creado un elevado déficit y una exuberante deuda pública, escollos que dificultan seriamente su recuperación económica. De ahí las recetas que el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo (BCE) y el Consejo Europeo han estado imponiendo a aquellos países: hay que apretarse el cinturón y reducir el déficit y la deuda pública de una manera radical.

Es sorprendente que esta explicación haya alcanzado la dimensión de dogma, que se reproduce a base de fe (el omnipresente dogma liberal) y no a partir de una evidencia empírica. En realidad, ésta muestra lo profundamente errónea que es tal explicación de la crisis. Veamos los datos.

Todos estos países tienen los gastos públicos (incluyendo el gasto público social) más bajos de la UE-15, el grupo de países más ricos de la Unión Europea, al cual pertenecen. Mírese como se mire (bien gasto público como porcentaje del PIB; bien como gasto público per cápita; bien como porcentaje de la población adulta trabajando en el sector público), todos estos países están a la cola de la UE-15. Su sector público está subdesarrollado. Sus estados del bienestar, por ejemplo, están entre los menos desarrollados en la UE-15.

Una causa de esta pobreza del sector público es que, desde la Segunda Guerra Mundial, estos países han estado gobernados la mayoría del periodo por partidos profundamente conservadores, en estados con escasa sensibilidad social. Todos ellos tienen unos sistemas de recaudación de impuestos escasamente progresivos, con carga fiscal menor que el promedio de la UE-15 y con un enorme fraude fiscal (que oscila entre un 20 y un 25% de su PIB). Son estados que, además de tener escasa sensibilidad social, tienen escaso efecto redistributivo, por lo que son los que tienen mayores desigualdades de renta en la UE-15, desigualdades que se han acentuado a partir de políticas liberales llevadas a cabo por sus gobiernos. Como consecuencia, la capacidad adquisitiva de las clases populares se ha reducido notablemente, creando una economía basada en el crédito que, al colapsarse, ha provocado un enorme problema de escasez de demanda, causa de la recesión económica.

Es este tipo de Estado el que explica que, a pesar de que su deuda pública no sea descomunal (como erróneamente se presenta el caso de Grecia en los medios, cuya deuda es semejante al promedio de los países de la OCDE), surjan dudas de que tales estados puedan llegar a pagar su deuda, consecuencia de su limitada capacidad recaudatoria. Su déficit se debe, no al aumento excesivo del gasto público, sino a la disminución de los ingresos al Estado, resultado de la disminución de la actividad económica y su probada ineficacia en conseguir un aumento de los ingresos al Estado, debido a la resistencia de los poderes económicos y financieros.

Por otra parte, la falta de crédito se debe al excesivo poder del capital financiero y su influencia en la Unión Europea y sus estados miembros. Fue la banca la que, con sus comportamientos especulativos, fue creando burbujas que, al estallar, han generado los enormes problemas de falta de crédito. Y ahora están creando una nueva burbuja: la de la deuda pública. Su excesiva influencia sobre el Consejo Europeo, la Comisión Europea y el Banco Central Europeo (este último mero instrumento de la banca) explica las enormes ayudas a los banqueros y accionistas, que están generando enormes beneficios. Consiguen abundante dinero del BCE a bajísimos intereses (1%), con el que compran bonos públicos que les dan una rentabilidad de hasta un 7% y un 10%, ayudados por sus agencias de cualificación (que tienen nula credibilidad, al haber definido a varios bancos como entidades con elevada salud financiera días antes de que colapsaran), que valoran negativamente los bonos públicos para conseguir mayores intereses. Añádase a ello los hedge funds, fondos de alto riesgo, que están especulando para que colapse el euro y que tienen su base en Europa, en el centro financiero de Londres, la City, llamada el “Wall Street Guantánamo”, porque su falta de supervisión pública es incluso menor (que ya es mucho decir) que la que se da en el centro financiero de EEUU.

Como bien ha dicho Joseph Stiglitz, con todos los fondos gastados para ayudar a los banqueros y accionistas se podrían haber creado bancos públicos que ya habrían resuelto los problemas de crédito que estamos experimentando (ver mi artículo “¿Por qué no banca pública?”, en www.vnavarro.org).

En realidad, es necesario y urgente que se reduzca el sobredimensionado sector financiero en el mundo, pues su excesivo desarrollo está dañando la economía real. Mientras la banca está pidiendo a las clases populares que se “aprieten el cinturón”, tales instituciones ni siquiera tienen cinturón. Dos años después de haber causado la crisis, todavía permanecen con la misma falta de control y regulación que causó la Gran Recesión.

El mayor problema hoy en la UE no es el elevado déficit o deuda (como dice la banca), sino el escaso crecimiento económico y el aumento del desempleo. Ello exige políticas de estímulo económico y crecimiento de empleo en toda la UE (y muy especialmente en los países citados en este artículo). No ha habido una crisis de las proporciones actuales en el siglo XX sin que haya habido un crecimiento notable del gasto público y de la deuda pública, que se ha ido amortizando a lo largo de los años a base de crecimiento económico. EEUU pagó su deuda, que le permitió salir de la Gran Depresión, en 30 años de crecimiento. El mayor obstáculo para que ello ocurra en la UE es el dominio del pensamiento liberal en el establishment político y mediático europeo, imponiendo políticas que serán ineficientes, además de innecesarias. Y todo para asegurar los beneficios de la banca. Así de claro.

Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y profesor de Public Policy en The Johns Hopkins University

El futur de la Diagonal

2010-03-15T17:04:00.000+01:00

Perquè les decisions les prenem entre tots els veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, majors de 16 anys i empadronats a la ciutat, et convido a que miris si estàs inclòs al cens provisional.

El futur de la Diagonal el decidim entre tots i totes!

PD: tens temps per mirar si estàs inscrit fins el 17 de març

Revista Politics

2010-03-09T12:45:00.000+01:00

Enllaço els primers número de la revista Politics: Campaigns and Elections
Número 1
Número 2
Número 3

Si una bala atraviesa mi cerebro, dejad que esa bala destruya las puertas de todos los armarios

2009-02-11T20:25:00.005+01:00

Fa mooolt que no vaig al cinema, si no recordo malament, la darrera peli que vaig veure va ser El Caballero Oscuro.... buffffff.

La veritat és que els caps de setmana m'agrada estar a casa, al sofà llegint o descansant i aquest cap de setmana m'han tret de casa per anar al cinema, i la veritat, vaig disfrutar i emocionar-me com feina temps que no ho feia.

Potser és perquè la política m'apassiona i m'emociono i m'animo a mi mateixa al veure que hi ha persones que defensen els seus ideals fins a les darreres conseqüències perquè creu que amb el seu esforç aconseguirà canviar una de les tantes injústicies que són presents en el nostre dia a dia.

Harvey Bernard Milk va néixer el 22 de maig de 1930 i va morir, malauradament el 27 de novembre de 1978 assassinat per Dan White, juntament amb l'alcalde Moscone. La pel·lícula és la biografia del primer defensor dels drets del col·lectiu gay que va ocupar un càrrec a San Francisco (Alcalde de Castro) i explica la seva vida des de que decideix marxar de Nova York i abandonar la seva vida de falses aparences per instal·lar-se al Carrer Castro i començar la seva carrera política sempre en defensa de les minories.

Us la recomano, de debò. M'alegraré si Sean Penn guanya l'Oscar a millor actor.

PD: En la següent fotografia es pot llegir el que hi ha inscrit a la Plaça Harvey Milk a San Francisco feta per honorar la seva memòria

Notes sobre l'enquesta del Periódico

2008-12-15T18:06:00.003+01:00

Avui ha sortit una enquesta al Periódico amb el títol: CiU iguala per primera vegada les expectatives de vot del PSC a Barcelona.

No ens deixem portar pel titular que no és el que diu l'enquesta. En intenció directa, és a dir, el que han dit que votarien les 800 persones a les que se'ls hi ha fet l'enquesta, el PSC obtindria el 25,4% dels vots davant de CiU que n'obtindria el 20,0%. La dada que fa creure ens els miracles és la estimació de la intenció de vot dels enquestats, que tal i com indica el seu nom, és una estimació. Segons l'estimació que fa el Periódico, CiU obtindria el 27,9% i el PSC el 27,7%.

Una altra dada a tenir present és que d'entre tots els possibles candidats, el 29,1% prefereix a Jordi Hereu, davant del 20,9% que prefereix a Xavier Trias, seguit per Portabella amb el 10%. Si s'ha d'escollir entre Hereu o Trias com a alcaldes de la ciutat de Barcelona, els barcelonins ho tenen clar: el 41,9% prefereix a Jordi Hereu com a alcalde mentre que el 36,9% prefereix al convergent Xavier Trias.

El 83,5% es mostra molt i bastant satisfet de viure a Barcelona. De l'enquesta se'n desprèn que els principals problemes que preocupen als ciutadans són la seguretat ciutadana i la neteja. El primer millorarà amb la incorporació de 250 nous agents de Guàrdia Urbana l'any vinent, i el segon, el problema de la neteja, es preveu que se solucioni amb la nova contracta de neteja.

Res, a seguir somiant......

Reflexions al voltant de la situació de pànic col·lectiva, o la crisi econòmica, com li vulguis dir....

2008-10-08T19:48:00.003+02:00

Potser ja portem masses dies amb missatges catastrofistes de que estem en crisi econòmica. Sí, estem immersos en una crisi econòmica que ens ve de retruc pel simple fet de formar part d'una economia globalitzada i sobretot per l'avarícia de l'home ric de fer-se més ric i ara, els que estem patint aquest desgavell al qual ningí ha volgut posar fre som nosaltres, les treballadores i treballadors ordinaris que no tenen accions a borsa ni inversios de capital risc i que van fent a base de retallar per aquí o per allí.

No hi ha dret que la premsa, la ràdio i la televisió ens envaieixi amb missatges de que la fi del món s'acosta i que ens hem de guardar els pocs estalvis que tingem sota el matalàs perquè els bancs no tenen liquidesa.

No ens alarmem si la dreta europea no convida al nostre president Zapatero, és normal, és l'únic dirigent socialista que queda a Europa i no li donaran ales a un bambi que de moment té el sistema financer més fort de tot el món.....

Tot plegat és un conjunt de desproposits: si no consumim les nostres empreses, els serveis, la gent que treballa es quedarà al carrer i els missatges d'aquests mesos no porten a consumir. Cal reactivar l'economia i aixó només es fa a través del consum.

Hem de pagar nosaltres els plats trencats dels lladres que estan al capdavant de les grans empreses i de les empreses inversores? Evidentment, la resposta és no, i tots aquests lladres que després de rebre ajudes per part del govern de mr. Bush es permeten el luxe d'anar una setmana a un hotel de luxe i gastar-se més de 400.000 dòlars han d'anar a la presó!

Ja va sent hora que paguin pecadors per justos!

La Tortuga de Darwin

2008-09-10T08:05:00.003+02:00

Ahir al vespre vaig canviar la televisió pel teatre i vaig acostar-me al Teatre Romea a veure La Tortuga de Darwin, protagonitzada per Carmen Machi, la coneguda Aída.

La història tracta la vida de Harriet, la tortuga de Charles Darwin, la qual ha viscut gran part de la història d'Europa i decideix trobar un historiador per explicar-li la seva visió de la història i també la seva concepció sobre l'home i la condició humana després d'haver viscut tantes coses.

No cal dir que la Harriet és sensacional, gran interpretació que en moments et posa els pèls de punta.

Res, que us animo fermament a que aneu a veure-la, segur que us agrada!

El nostre projecte per a Barcelona

2008-09-08T09:26:00.001+02:00

Aquí adjunto el link de l'entrevista feta a l'alcalde Jordi Hereu en el qual explica les principals línies d'actuació per als propers anys a Barcelona.

Tornada a la normalitat

2008-09-03T12:20:00.002+02:00

Després de les vacances costa arrencar, sobretot si t'has dedicat a no fer res, "panching" total.....

Es presenta un curs polític mogudet amb el tema del finançament, la crisi econòmica, el Congrés del PSC de Barcelona i tot el que implica, el dia a dia municipal...........

El que sí que he fet, tot i que només he vist una, és anar al cine a veure El caballero oscuro.......... sensacional!

M'estic llegint el llibre de Barack Obama, La audacia de la esperanza i la veritat és que apunta maneres......... potser ens caldria un líder Obama per activar la política catalana i fer-ho més atractiu per a la gent.............

Parlant d'Obama, avui surt la notícia en premsa que per primera vegada que el candidat Demòcrata obté el 50% de recolzament davant del 42% de Mc.Cain, french fries......... sembla ser que el nomenament de Pallin i el fet que la seva filla de 17 anys estigui embarassada i encara no s'hagi casat i el rumor que el darrer fill de la governadora d'Alaska es sospita que no sigui seu li està restant punts al candidat conservador.

Continuarà................

TV3 plural?

2008-07-01T08:19:00.002+02:00

Ostres, tinc la costum de quan arribo a la feina, dedico la primera mitja hora a llegir la premsa seria i després miro portals dels quals de notícies n'hi ha ben poques però t'assabentes de coses, com és el cas d'e-notícies.

Adjunto el link del vídeo que hi ha penjat. És increïble que els reporters de TV3 aprofitin per preguntar als seguidors de la Roja que es van reunir a Canaletes per celebrar el triomf per quin partit van votar!

Ostres, a mi que m'importa el que voti la gent que es va reunir a Canaletes per celebrar el triomf després de 44 anys!

De bon matí i ja comencem amb les tonteries de sempre, quina llàstima de país en el qual és més important el nacionalisme que no pas els problemes reals de la gent, com que no podem pagar la hipoteca! Visc en un país de pandereta i tenien raó aquells que deien que Àfrica comença als Pirineus.........

De tot una mica.....

2008-06-30T23:33:00.002+02:00

Ja fa massa que no escric però la veritat, el dia que ho vull fer em vénen masses coses al cap com per plasmar-les aquí.

La cosa més rellevant és que ni de conya 65 hores a la setmana i que negant al nostre president, estem en plena crisi econòmica i les previsions no són gaire optimistes. Tot plegat conseqüència de la merda de la globalització! Potser no és tal i com la pinten els col·legues del Bulgaria, capital Valencia, però sí que ens ho hem de fer mirar. Ahhh, i menys 400€ i més escoles bressol, ambulatòris, beques............ que no som accionistes d'aquesta gran empresa que es diu Estat per a que ens reparteixin els dividends!

La notícia positiva és que ja ha arribat l'estiu, la platjeta, el solet, les esperades vacances que a tots ens convenen.... Lanzarote? Fuerteventura?

Creuo els dits perquè l'any que ve no tornem a tenir sequera i tornem a fer el ridícul d'aquesta manera, que canonada sí, canonada no............ manca de visió de futur!

Bé, bona nit!

Lectura molt recomanda

2008-04-02T15:51:00.002+02:00

Us passo el link d'una lectura, que realment, val la pena. És un informe fet per la Fundación Alternativas sobre la Democràcia a Espanya (2007). En ell es fa una anàlisi de la situació, i el titular que en fan és La estrategia de la crispación.

Yo, Apóstata:Que el Señor ilumine y fortalezca a todos para actuar en conciencia y conforme a las exigencias de la convivencia en justicia y libertad.

2008-01-31T20:45:00.001+01:00

Carai, no en tenim prou amb que es manifestin i facin actes per tal de preservar la família tradicional, anar en contra del matrimoni de parelles homosexuals, d'anar en contra l'avortament i haver iniciat un cacera de bruixes contra les clíniques i les pròpies dones que amb plena llibertat fan el que volen amb el seu cos....... que la Conferència Espiscopal s'ha tret de la màniga (o de la sotana) una nota amb la qual es pretén orientar el vot dels fidels en les properes eleccions del 9 de març.....

Nota de la Comisión Permanente

de la Conferencia Episcopal Española

ante las elecciones generales de 2008

Madrid, 30 de enero de 2008

1. Los españoles hemos sido convocados a las urnas para el próximo 9 de marzo. Como en otras ocasiones semejantes, los Obispos ofrecemos a los católicos y a todos los que deseen escucharnos algunas consideraciones que estimulen el ejercicio responsable del voto. Hablamos como pastores de la Iglesia que tienen la obligación y el derecho de orientar el discernimiento moral que es necesario hacer cuando se toman decisiones que han de contribuir al pleno reconocimiento de los derechos fundamentales de todos y a la promoción del bien común. Amb això jo ja en tinc prou per trencar el concordat.... la obligación y el derecho de orientar patapim-patapam... però de quina moral m'esteu parlant?

2. Con tal finalidad pensamos que es éste un momento apropiado para leer y meditar de nuevo la Instrucción Pastoral aprobada el 23 de noviembre de 2006 por la Asamblea Plenaria de nuestra Conferencia Episcopal bajo el título de “Orientaciones morales ante la situación actual de España”. Recordamos algunas ideas fundamentales de esta Instrucción, que han de ser comprendidas, por tanto, en el conjunto de aquel relevante texto.

3. Respetamos a quienes ven las cosas de otra manera. Sólo pedimos libertad y respeto para proponer libremente nuestra manera de ver las cosas, sin que nadie se sienta amenazado ni nuestra intervención sea interpretada como una ofensa o como un peligro para la libertad de los demás. Deseamos colaborar sinceramente en el enriquecimiento espiritual de nuestra sociedad, en la consolidación de la auténtica tolerancia y de la convivencia en el mutuo respeto, la libertad y la justicia, como fundamento imprescindible de la paz verdadera (n. 81). Libertad.......... m'agrada la paraula llibertat, sobretot perquè ells no permeten que les dones, per exemple avortem lliurement ....... enriquiment espiritual de la societat? I parlen de tolerància? Sortir al carrer per negar les llibertats dels altres això sí que és ser tolerant, ehhh...

4. Si bien es verdad que los católicos pueden apoyar partidos diferentes y militar en ellos, también es cierto que no todos los programas son igualmente compatibles con la fe y las exigencias de la vida cristiana, ni son tampoco igualmente cercanos y proporcionados a los objetivos y valores que los cristianos deben promover en la vida pública (n. 50). Som de dretes........... recordeu la Inquisició? Parlant del tema, us recomano veure la peli del Bardem que ara està tant de moda, Los Fantasmas de Goya...

5. Los católicos y los ciudadanos que quieran actuar responsablemente, antes de apoyar con su voto una u otra propuesta, han de valorar las distintas ofertas políticas, teniendo en cuenta el aprecio que cada partido, cada programa y cada dirigente otorga a la dimensión moral de la vida. La calidad y exigencia moral de los ciudadanos en el ejercicio de su voto es el mejor medio para mantener el vigor y la autenticidad de las instituciones democráticas (n. 56). No se debe confundir la condición de aconfesionalidad o laicidad del Estado con la desvinculación moral y la exención de obligaciones morales objetivas. Al decir esto no pretendemos que los gobernantes se sometan a los criterios de la moral católica. Pero sí que se atengan al denominador común de la moral fundada en la recta razón y en la experiencia histórica de cada pueblo (n. 55). Recta razón y experiencia histórica...... recta? razón?

6. “Es preciso afrontar - señala el Papa - con determinación y claridad de propósitos, el peligro de opciones políticas y legislativas que contradicen valores fundamentales y principios antropológicos y éticos arraigados en la naturaleza del ser humano, en particular con respecto a la defensa de la vida humana en todas sus etapas, desde la concepción hasta la muerte natural, y a la promoción de la familia fundada en el matrimonio, evitando introducir en el ordenamiento público otras formas de unión que contribuirían a desestabilizarla, oscureciendo su carácter peculiar y su insustituible función social” (n. 56). La legislación debe proteger al matrimonio, empezando por reconocerlo en su ser propio y específico (n. 41). Sort que defensen les llibertats....

7. No es justo tratar de construir artificialmente una sociedad sin referencias religiosas, exclusivamente terrena, sin culto a Dios ni aspiración ninguna a la vida eterna (n. 13). En ese sentido parece que apuntan, entre otras cosas, las dificultades crecientes para incorporar el estudio libre de la religión católica en los currículos de la escuela pública, así como el programa de la nueva asignatura, de carácter obligatorio, denominada “Educación para la ciudadanía” (n.18), que lesiona el derecho de los padres - y de la escuela en colaboración con ellos - a formar a sus hijos de acuerdo con sus convicciones religiosas y morales. Es necesario promover un gran pacto de Estado sobre la base de la libertad de enseñanza y la educación de calidad para todos. Apostasía ya!!

8. El terrorismo es una práctica intrínsecamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intolerancia y totalitarismo (n. 65). Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político (n. 68). Les creuades d'on vénen?

9. La Iglesia reconoce, en principio, la legitimidad de las posiciones nacionalistas que, sin recurrir a la violencia, por métodos democráticos, pretendan modificar la configuración política de la unidad de España (n. 73). Al mismo tiempo, enseña que, también en este caso, es necesario tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria y - en palabras de Juan Pablo II a los obispos italianos - “superar decididamente las tendencias corporativas y los peligros del separatismo con una actitud honrada de amor al bien de la propia nación y con comportamientos de solidaridad renovada” por parte de todos. Hay que evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública en favor de pretensiones particularistas o reivindicaciones ideológicas (n. 74). En principio? I al final?

10. En este momento de la sociedad española, algunas situaciones concretas deben ser tenidas muy particularmente en cuenta. Nos parece que los inmigrantes necesitan especialmente atención y ayuda. Y, junto a los inmigrantes, los que no tienen trabajo, los que están solos, las jóvenes que pueden caer en las redes de la prostitución, las mujeres humilladas y amenazadas por la violencia doméstica, los niños, objeto de explotaciones y de abusos, y quienes no tienen casa ni familia donde acogerse. Hay que trabajar también para superar las injustas distancias y diferencias entre las personas y las comunidades autónomas, tratando de resolver los problemas más acuciantes, como son el trabajo, la vivienda accesible, o el disfrute equitativo de la naturaleza, compartiendo dones tan indispensables para la vida como el agua y cuidando con esmero el patrimonio común de la creación (n. 80). En el orden internacional, es necesario atender a la justa colaboración al desarrollo integral de los pueblos.

Que el Señor ilumine y fortalezca a todos para actuar en conciencia y conforme a las exigencias de la convivencia en justicia y libertad. FONT: El País. 31/01/2008

Oye, ¿ a qué se dedica tu marido? Uy, tiene mucho trabajo....se dedica a llevar una vida de intelectual.........

2008-01-30T14:36:00.000+01:00

Us enganxo la notícia del dia:

Ana Botella: "Aznar lleva una vida de intelectual"
La teniente de alcalde de Madrid dice en una entrevista que su marido no añora el poder

Ana Botella ha salido al paso de las críticas de los que opinan que su marido no ha terminado de soltar las riendas de su partido, el PP. En una entrevista concedida a un diario italiano, la teniente de alcalde del Ayuntamiento de Madrid y delegada del Area de Medio Ambiente ha dicho que Aznar no tiene nostalgia del poder, "ya que él siempre ha querido llevar la vida de un intelectual: leer, escribir y pronunciar conferencias". "Mire, nada más abandonar el palacio presidencial se puso a aprender inglés con un interés increíble", dice Botella en la entrevista.

Las declaraciones han sido incluidas en un reportaje sobre las elecciones del 9 de marzo, publicado por La Stampa. En la entrevista, el matrimonio Aznar-Botella es presentado por el periodista como "la pareja que sigue con el mando efectivo de los liberales y conservadores españoles" y, específicamente, Ana Botella es calificada nada menos que como "la copia madrileña de Hillary Clinton".
Otras de las declaraciones de la mujer del ex presidente del Gobierno dice así: "El actual gobierno ha sido el peor que habido tras la muerte de Franco, ya que ha dividido a la sociedad española, ha roto el sistema de descentralización del Estado y sobre el terrorismo ha mentido a los ciudadanos, ya que negó una negociación con ETA y después se vio obligado a reconocerlo". EL PAÍS. 30/01/2008

Qui hi ha al darrere de Rajoy... Acebes, Zaplana, Espe i Ansar!

2008-01-26T11:28:00.001+01:00

Reflexions internes

2008-01-26T11:06:00.000+01:00

No sabia si aprofitar els avantatges que ofereixen els blogs per explicar les vivències com a Consellera de Districte. És cert que ho sóc des de setembre però no ha estat fins ara que m'he decidit.

És del tot cert que a la nostra societat, cada vegada hi ha més desafecció política, parlant en plata, que la gent passa del que diuen els polítics i passen d'anar a votar si el dia és asoleiat o si plou.

A nivell de tota Catalunya la sensació que tinc és que la gent no percep el que fa la Generalitat per als ciutadans i ciutadanes (es pot consultar el darrer sondeig del CEO i veure-ho).

A nivell municipal, tot i que la tendència és la mateixa, les coses podrien ser diferents. A part de la gestió d'una ciutat gran com Barcelona cal tenir unes idees clares, una línia futura que la puguis explicar als veïns. La feina comença per nosaltres, Consellers de Districte, que som els interlocutors entre els veïns i el Districte, els quals hem d'escoltar als veïns i donar respostes a les seves inquietuds.

De les trobades que he tingut al llarg de la setmana amb veïns i entitats diverses, el que volen tots són primer, que els hi dediquis una estona perquè t'expliquin els seus problemes, i després, no et demanen la lluna, simplement una resposta, encara que sigui per dir que això, com va dir aquell, ara no toca. Si els hi dius que no a la seva demanda però ho expliques, ho entenen, no s'acaba la relació.

Potser, des de la nostra posició com a interlocutors directes entre veïns i Districte podríem fer de la política de proximitat una realitat i això es traduiria en beneficis per a tota la ciutat.

Correccions - Matisos al post d'ahir

2008-01-17T21:01:00.000+01:00

Cal fer uns aclariments:

No és que sigui si va él no voy yo, la qüestió és: no vamos los dos, Mariano se la pega y entonces, ahora sí, me toca a mi liderar al barco naufragado
No crec que Gallardón es retiri del tot, aquí hi ha algo més........
La mano que mece la cuna (Ançar) està present en tot aquest tinglado....

El proper post, més!

¡ Si era la ruina de Rajoy !............. (Losantos Dixit)

2008-01-16T08:35:00.000+01:00

Sí, sóc viciosa. Davant la gran notícia del dia, i que potser d’aquí fins a la campanya és, ni més ni menys, la jugesca de la Espe: o voy yo sola o no voy, no se m’acut res més que anar a la web del Mundo, de la Razón, de l’ABC i posar la COPE.

Com a curiositat, de més de 6000 persones que han respost una enquesta on-line preguntant si està d’acord o en conra del que ha fet Rajoy (per demostrar que és un líder), el 32% creu que SÍ, davant del 68 que creu que No. Tot i que en aquestes enquestes la fiabilitat no és la tònica dominant, una mica de cert sí que té.

La resposta del Gallardón: después de las elecciones generales del 9 de marzo, abandono la política. A la part, la successora del que serà, fins avui, ex-alcalde de Madrid serà ni més ni menys la dona (o ex dona, no sé.......... la Campos va deixar anar que se separaven però no ho he seguit més) del mentider compulsiu Mr. Ançar! Perdona, qui ha mentit més a Espanya......... ai, quina amnèsia selectiva que tenen alguns....

Mentre escrir aquest post, estic escoltant la Cope. Se puede decir que ahora me han llegado los reyes... sort que hi ha un tertulià que està dient que amb aquest fet li han fet mitja campanya al PSOE.

Quina cagada! Les eleccions del 9 de març es decidiran per la participació a Catalunya, a Andalusia i a Madrid. Per Madrid anirà la Espe i el Pizarro......... no saben de l’existència del voto a Menganito perquè no vull que surti Don Pepito?

Espero que el PSOE s’espavili que amb això té mitja campanya feta.

Comencem la pre-campanya

2008-01-03T19:40:00.000+01:00

Gràcies Jordi per enviar-m'ho aquest matí!

Lions for lambs

2007-11-10T20:16:00.000+01:00

Ara mateix surto del cinema de veure Lions for Lambs.

Sensacional, encara continuo reflexionant. Segur que quan tingui acabat el post em sortiran més coses...

Robert Redford fa el paper de professor de Ciències Polítiques; Meryl Streep de periodista, i Tom Cruise, tot i ser de la secta aquella (veig que ser de la secta no té perquè traduir-se en estar tan tarat com el president que tenen, tot i continuar formant part d'una secta), encarna el paper d'un senador possible substitut de Bush.

La pel·lícula és un atac frontal a la política exterior de l'actual president i dels seus camarades, que si l'enemic dels americans, Iraq, Saddam, Iran, Korea del Nord, Vietnam, armes, petroli...

Robert Redford em recorda a un professor que vaig tenir a la carrera al qual admiro..... Meryl Streep a la periodista amb remordiments pel que sap i no vol dir, i Cruise fa el paper de senador que diu que mai es presentarà com a candidat però que ja se sap que quan ho dius és perquè tens la intenció de fer-ho...

La primera reflexió és pels joves: no et quedis a casa, pensant només en viure bé: actua perquè les coses que no t'agradin millorin. Si no ho fas tu, ningú ho farà per tu. És amb aquesta part de la pel·lícula amb la que m'he trobat més identificada i és la que més m'ha fet reflexionar.

La segona reflexió, i potser la que més m'ha emocionat, és veure el valor del terme FIDELITAT i COMPANYERISME, que aquest deixo que veieu la pel·lícula... Malauradament, a la societat en la qual vivim hi ha menys fidelitat i companyerisme entre les persones...

Aquesta és una de les primeres pel·lícules de les que hi ha previstes fins d'aquí a les eleccions presidencials americanes.......... diuen que de mica en mica, s'omple la pica, no?

Ho sabia!

2007-09-22T21:03:00.000+02:00

Porto tota la setmana veient a les portades dels diaris, i fins i tots els locals! la noticia de la remodelació del camp nou.

Ara mateix estan fent les notícies i TV3 obre amb la notícia de que per fi s'ha presentat la maqueta del nou camp!!! Increïble!!! Em sembla una vergonya que la televisió pública, pagada per tots i totes obri les notícies amb aquest tema!!!

Aquesta és la nostra ? Si Home, el que faltava! Si ja estic indignada amb el fet que dediquen 15 minuts a notícies i 15 a esports només falta que el titular del dia sigui la maqueta!

Els immigrants que han vingut amb un vaixell tancats dins d'una contenidor.......... que l'hospital de la Vall d'Hebron encara no té llum....... les pluges al sud d'Espanya.........

11 de setembre

2007-09-12T18:20:00.000+02:00

Ahir, 11 de setembre vaig aprofitar per anar a visitar el Palau de la Generalitat.

Tot seguit, i despres d'agafar forces amb un pastisset de Barcelona, vam anar cap al Parc de la Ciutadella. Hi havia gent, bastanta gent, feia sol i feia calor.

Arriba el moment en el qual canten en Poveda i la Bonet... a mi em va sonar fantàstic, excel·lent combinació de les dues veus i dels dos estils.

Llàstima que els intolerants de sempre van xiular perquè van cantar amb un idioma que no era el català......

Vivim en un país de Hobbits.

Tornada a la realitat

2007-09-07T13:58:00.000+02:00

Ja s'han acabat les vacances, la propera setmana els nens i nenes, i no tan nens, van a l'escola........el dia 11 és la Diada i l'inici del nou curs polític........... la casa gran del catalanisme.... qui és més nacionalista de tots? Rajoy amb Aguirre o Gallardón? Com anirà el Debat de Política General? L'estratègia de la crispació no funciona........... El dia 20 de novembre gran acte de Mas mostrant pit?

Bufffffffffff................. tornada a la rutina (carregada de tonteries i inutilitats com sempre, res canvia....)

Abans d'endinsar-nos en el nou curs polític, recomano que aneu a veure Death Proof, que tot i les crítiques, a mi m'ha semblat genial, com sempre....

San Fermines.....

2007-07-10T09:31:00.000+02:00

Cicle de lectures de Teoria Política Feminista

2007-07-09T11:26:00.000+02:00

Adjunto el programa d'aquests seminaris en els quals es realitzarà una aproximació a les idees i els debats més importants que conformen la història de la teoria política feminista.

La primavera de la política

2007-06-21T23:01:00.001+02:00

Després de molta feina, uns dies de relax per Mallorca i la tornada a la rutina diària, us recomano la lectura d'un llibre, bé, un recull d'articles fet per Michel Wieviorka, titulat La primavera de la política. Ideas para acabar con el declive de la democracia tradicional.

El recomano sobretot pels quals estigueu preocupats per tal i com avança la política on cada vegada som menys els que ens impliquem.....

Ja fa una setmana

2007-06-03T23:05:00.000+02:00

Ja fa una setmana que es van cel·lebrar les eleccions municipals. Després d'una campanya, que perquè negar-ho, ha estat molt aborrida, els resultats han estat més o menys els previstos.

Aquests dies la premsa és plena de notícies relacionades amb l'elevada abstenció que hi ha hagut..........a Barcelona, la meitat dels barcelonins no han anat a votar!

Aquí entren en joc les mil i una teories explicatives de l'abstenció.......... Particularment, considero que l'elevada abstenció que s'ha donat es deu a que:

Els partits, en general, no es renoven
El missatge és caduc
No saben connectar amb la gent i no entenen els problemes que de veritat els hi preocupen
El nostre sistema educatiu no fa una aposta clara per ensenyar-nos, des de ben petits, què és la democràcia

En aquestes eleccions tots els partits han perdut.

PD: diuemenge passat sentia vergonya de veure a gent gran, amb problemes de salut i de mobilitat, fent l'esforç de votar. Vergonya ens hauria de fer a tots els joves! Una iaia que va deixar la cadira de rodes a l'entrada i el seu nét la va acompanyar a que diposités el seu vot........... Millor no li dono més voltes.

Avui, pàgina 7 de la secció política

2007-05-24T17:50:00.000+02:00

Si agafes el diari Avui i l'obres per la pàgina 7 de la secció Política, hi trobaràs una notícia sota el títol "Conrad Son fa campanya per Esquerra".

El director de cinema porno Conrad Son va entrar ahir en campanya amb la Porno Band, el seu grup de música, per donar suport a la candidatura de l'alcaldable d'esquerra a Torredembarra, Gerard Ciuró...

Quina imatge tant lamentable, on sota el lema d'utilitzants, surten dues noies mig despullades... això és denigrant! Això és un insult a la dignitat de la dona! On estan aquestes senyores que s'encarreguen de vetllar per la nostra dignitat quan veiem per la televisió anuncis sexistes? Això no és sexista també?

En política, tot no s'hi val.

Había una vez una tierra preciosa en un mundo horroroso

2007-05-14T15:45:00.000+02:00

La Môme

2007-05-01T22:21:00.000+02:00

Aquesta tarda plujosa he anat al cinema a veure La Môme (La Vie en Rose).

Magnífica interpretació de Marion Cottillard, que en el seu paper d'Edith Piaf aconsegueix encongir-te a la butaca del cinema i posar-te la pell de gallina. És sensacional, increïble! Feia molt de temps que no m'emocionava al cinema.

La història d'Edith Piaf és plena de desgràcies, des de que la seva mare es desentén d'ella, que el seu pare la porta a la seva mare perquè li cuidi en el prostibul que regenta fins les peripècies que li van passant al llarg de la seva vida breu, però intensa, fan que les 2 hores i poc més que dura la pel·lícula passin volant i surtis del cinema amb una sensació extranya i a la vegada amb un regust de tristor per la vida de la gran cantant.

Com que els finals de les pel·lícules no s'expliquen, espero que us animeu i l'aneu a veure.

PD: el final és impresionant!!!

On està el famós "horemus"?

2007-04-28T22:31:00.000+02:00

Fa molts dies que no escric res, així és que ja va éssent hora de fer-ho.

De moment, la bona notícia és que Ségoléne s'enforntarà en segona volta al populista Sarkozy. Les coses no pinten gairebé però l'últim que es pot perdre és l'esperança, l'esperança que els votants de Bayrou votin per Royal, o bé per proximitat ideològica, o si més no, per evitar que un populista de dretes governi al país veí.

Un altre tema que em preocupa aquests dies és el fet que hi ha municipis a la Comunitat Valenciana, fins i tot al que he estiuejat desde que tenia 3 mesos, que han vist com els censos han crescut de manera sospitosa. Que si més camps de golf, que si la construcció desmesurada a Oropesa del Mar (Marina d'Or, ciudad de vacaciones, ¿en que puedo ayudarle?), la construcció de l'aeroport, el desastre de Terra Mítica....... El tancament de TV3............ en fi..........

Si algú sap on es troba l'horemus que ho faci saber!

Encén la televisió, llegeix els diaris i mira com està el món!

2007-04-10T22:02:00.000+02:00

Diuemenge a la nit, feia zapping mentre veia el partit de fútbol (l'opi del poble i ho reconec) i vaig caure en el meravellós i objectiu canal d'Antena 3. El programa, que ara mateix no recordo com es diu, tracta sobre dones que se senten malament amb el seu físic i les ensabonen de tal manera que els hi prometen que amb uns pits nous i la cara desfiguarada seràn felices i menjaràn anisets per sempre més.

Quina inensatès de programa! Si el nostre jovent, que viu o bé connectat a Internet o bé a la televisió o enganxat al mòbil, que somia amb comprar-se unes bambes super-mega-chules i una samarreta que val una fortuna i que porta una flor que la dibuixava a P3, què faràn al veure que tots els seus complexos que han tingut o tenen amb 1 operació desapareixen del tot i ets la persona més maca, sexy i meravellosa del món? On està la dignitat de les persones? Serà el futur regal per fer-se major d'edat una operació d'estètica com ja passa als Estats Units? On està la dignitat de la dona que torna a ser (sempre ho ha estat) un simple objecte sexual?

Fins aquí podia arribar l'asbsurd de la nostra societat, cada vegada més materialista i immersa en un món que no és el real. Encén la televisió, llegeix els diaris i mira com està el món! Hi ha milers de nens que es moren de gana i tu et dediques a posar-te uns pits o a treure't el greix que ells ni per casualitat tindran mai?

Menys hedonisme i més trepitjar de peus a terra.

Ni tot és tan negre ni tot és tan fosc

2007-04-09T20:36:00.000+02:00

Després d'uns dies de pluja i reflexió, he decidit continuar amb la meva visió personal del món i continuar treballant cada dia, encara que sigui una mica, per intentar millorar les coses.

Suposo que a mesura que un es fa gran aprèn a distanciar-se de les coses, a mira-se les coses més fredament. Algún dia seré capaç de fer-ho, no ho dubto però de moment no sóc capaç de quedar-me asseguda, mirant com passen les oportunitats de canvi sense agafar-les. Si ara que som joves no ens movem per intentar canviar les coses quan ho farem? I qui ho farà? Nosaltres som el futur de la societat, i després de mi vindràn els que ara encara van a l'escola. Malauradament no tinc gaires esperances, vist com va tot, que els que estan per darrere meu tinguin algun altre interès que no sigui sortir de festa, jugar al pc i anar a la última moda........ espero equivocar-me. El temps dirà.

Al cap i a la fí, si no m'ho faig jo, qui m'ho farà?

La cosa no tira

2007-03-24T23:14:00.000+01:00

Continuo amb la meva decepció personal. Quan les coses es fan malament, quan l'aire està viciat cal aixecar-se i lluitar perquè les coses canviïn. Perquè les coses canviïn cal anar a poc a poc, amb peus de plom però sense pausa. El desencís es produeix quan veus que pel que lluites, i pel que t'animen a lluitar, no serveix per res, perquè les coses ja están be com están, perquè canviar res?

S'entra en una espiral de contradiccions que el que acaba aconseguint es que un es cremi i tingui ganes d'engegar-ho tot a rodar. És aquí quan entra en joc la famosa paraula "auto-censura" per tal de que els teus actes no empitjorin les coses.

No m'agrada estar de braços plegats i que les injústicies diàries continuïn perquè les coses ja van bé tal i com van.

Això és el que he après aquesta setmana, que es pot resumir en una paraula: FRUSTRACIÓ

Avui ja és primavera

2007-03-21T23:22:00.000+01:00

Encara que no ho sembli, i després d'un hivern calurós, avui és el dia de la Primavera i de la Poesia.

L'ambient està molt caldejat. Quina manifestació està preparada per aquest cap de setmana? Ahhh, aquest cap de setmana no toca que juga la selecció i tots els bons espanyolets han d'estar a casa animant a una selecció que va de cap a caiguda. Tot em sembla bastant absurd últimament, deu ser l'astemia (o abstemia, no ho sé) primaveral que em té abstant aixafada (i decepcionada a la vegada).

Bé, feliç dia de la Primavera i de la Poesia!

Indesitjable gent decent

2007-03-11T22:30:00.000+01:00

Aquest era un dels lemes de la manisfestació que va tenir lloc aquest dissabte segons he pogut llegir al Periódico d'avui:

Volen ocupar Madrid. No els ho permetrem. Els socialistes són cuques dolentes. Són assassins. Recorda't del GAl. Recorda't dels saquejos a les esglésies i els assassinats de sacerdots. Ara estan en tractes amb ETA per aniquilar-nos a tots.

Sort que encara queda gent sensata i demana presó per Acebes i Aznar......

Digues NO!

2007-03-07T23:00:00.000+01:00

M'estic tornant bastant radical i últimament estic en contra de tot el que està estipulat socialment, com per exemple els Nadals, el dia de Sant Valentí, el dia del pare, el dia de la mare...... i com no podia ser d'una altra manera, del dia de la dona......

Perquè ha de ser en un dia concret que s'ha de demostrar l'afecte que es té cap a una altra persona quan l'any té 365 dies? Què passa, que només perquè s'apropa el dia de la DONA tots ens omplim la boca de que si no pot ser que les dones cobrin menys que els homes per fer les mateixes tasques, que si hi ha poques dones en càrrecs de poder, que les dones han de fer cursos de formació, que les dones han de poder treballar de conductores o de paletes..... Perquè aquest neguit només ens dura 1 setmana, com a molt 10 dies i després a seguir amb el mateix de sempre?

La condició actual de la dona dista molt de ser la ideal, però no fotem, que les coses s'han de fer de mica en mica cada dia, que no ens entri la pressa de fer-ho tot en una setmana i després a esperar 358 dies més a que la societat se'n recordi de nosaltres. No em serveixen de res les mesures de discrimnació positiva perquè tal i com el mateix nom indica, discrimina als sexe contràri.

El que cal és educació en igualtat - i això només es pot donar a l'escola - i que les dones lluitem pels nostres drets cada dia. Res de quotes! Pel simple fet de ser dona he d'estar en una llista o ocupant un càrrec polític? He d'assistir a cursets especials en una universitat pública - pagada entre tots - per tal d'aprendre lideratge femení?

La resposta a tots els interrogants aquí plantejats és ben senzilla: NO

Com molt bé deia el nostre lema de campanya: Fets, no paraules

Cal una reflexió.......

2007-02-25T19:37:00.000+01:00

Què passa a la nostra democràcia? Perquè la gent passa olímpicament de la política? Perquè la gent no va a votar? Perquè la gent no es mobilitza per lluitar pels seus ideals? Som uns il·lusos els que intentem canviar les coses? Serveix d'alguna cosa tota l'estona que dedico a fer política si la gran majoria passa de tot?

Perquè els assistents a una ponència sobre desafecció i dessassosec queda mig buida al cap de quatre hores quan representa que la gent que ens hem reunit a la sala som uns viciosos de la política?

Companys i companyes, cal una reflexió profunda sobre aquest tema. Els temps canvien i sembla ser que les nostres institucions - em refereixo als partits polítics - no saben adaptar-se al canvi. Com molt bé es va dir ahir, cal PASSIÓ!

Postgrado en liderazgo femenino

2007-02-13T22:25:00.000+01:00

Ja fa dies que tinc el retall de notícia per sobre la taula i com que cal una mica de neteja, abans de llençar res, aquí la comento.

La notícia en qüestió, bé, més que notícia, propaganda, es va publicar a La Vanguardia. Concretament és propaganda sobre un curs que oferta l'Escola Superior de Comerç Internacional (UPF), titulat, Postgrado en liderazgo femenino. Sí sí, liderazgo femenino, amb assignatures que ens permetran negociar continguts personals i professionals, aprendre a prendre decisions financeres, a conèixer el nostre entorn legal, a adquirir habilitats directives, a exercitar el pensament estratègic, a planificar la nostra visibilitat i a gestionar els aspectes relacionats amb la salut bio-psico-social........ la llàstima és que no se quin preu he de pagar per poder arribar a ser com els homes.......... vinga va, el que faltava! Que facin cursos especialitzats per a lideratge femení és el que faltava! Què passa, que les dones, pel fet de ser dones necessitem una educació especial per poder arribar a liderar tal i com ho fan els homes?

El meu carrer és notícia al País!!!!

2007-02-01T21:31:00.000+01:00

Ja fa dies que dic a casa que tenim un solar del carrer ocupat.............. i efectivament, avui al País ha sortit la notícia!!!!!

Okupada y ocupada. Un edificio del número 50 de la calle del Rector Triadó, en el barrio de Hostafrancs de Barcelona, tiene la peculiar condición de estar doblemente ocupado. Por un lado, hay un grupo de inmigrantes -predominan los rumanos, pero también hay de otros países-que ocupan uno de los bajos. Y, por otro, unos 12 o 15 okupas de los clásicos, que se instalaron hace meses en los dos pisos de la casa y en el segundo local de los bajos. "Entre los dos grupos puede haber unas 30 personas". Es la percepción que tienen en el barrio y en la Asociación de Vecinos de Hostafrancs.

Además, también ha estado ocupado el solar adyacente -del mismo propietario- con tiendas de campaña. De hecho, el solar -hasta hace tres años eran pequeños almacenes textiles- ha tenido que ser limpiado en más de una ocasión por la acumulación de basura. La última vez hace unos 10 días. Para evitar que el problema sea crónico el distrito de Sants y la propiedad -se trata de una empresa familiar- han llegado a un acuerdo para convertirlo en un espacio en el que se pueda aparcar hasta que el juzgado ordene el desalojo de la casa: "es una solución de emergencia porque los solares también se están ocupando", reconoce el gerente del distrito, Josep García Puga. Jordi Clausell, de la asociación de vecinos, lo resume así: "cuando les echan de un lado van a otro".

La propietaria tiene la licencia de obras lista -20 apartamentos- desde septiembre pasado, fecha en la que se resolvió el arrendamiento de uno de los locales, y aguarda poder entrar a derribar la casa. Fue ocupada por un grupo de "jóvenes entre 20 y 30 años" según la propietaria, que, al parecer, intentó zanjar el asunto sin llegar a los tribunales: "no pudimos hacer nada porque los abogados habituales del movimiento okupa nos dijeron que no tenían nada que ver". Cuando se presentó con los operarios y las máquinas en la casa para derribarla acabó llamando a los Mossos por la "agresiva" actitud el grupo.

Fue entonces cuando presentó una demanda por la vía civil en la que instaba al desalojo que está pendiente de juicio señalado para este mes. Para tener luz, los ocupantes han empalmado con el tendido de la calle. "Hablas con la compañía y dicen que no pueden hacer nada", explica Isabel, la propietaria. El agua la cogen de la fuente cercana. "La casa no está en condiciones" asegura la propietaria.

Pese a que una de las puertas del local okupado se ha recubierto con un letrero con los símbolos habituales del movimiento, el colectivo okupa de Sants no les identifica.

Llàstima que el meu carrer surti a la premsa per temes com aquests!

Todos los hombres del Rey

2007-01-30T11:53:00.000+01:00

Per fi he pogut veure la nova versió de El Político!

Gran pel·lícula, no sé quina de les dues, si la versió del 1949 o la de l'any passat m'ha agradat més; això sí, el paper que fa Sean Penn és sensacional!

Us la torno a recomanar!

PD: encara estic amb el llibre
PD: pel que porto llegit, aquesta segona versió s'adiu més a la novel·la

Tomorrow Begins Today

2007-01-30T11:44:00.000+01:00

Tomorrow Begins Today és el vídeo de presentació de la pre-candidautra per a les eleccions presidencials de 2008 que es va penjar el dimecres 27 de desembre, un dia abans de que es presentés la seva candidatura formalment, a Youtube.

La seva intenció era presentar la seva candidatura en un discurs al Novè Districte de Nova Orleans, però col·laboradors de la campanya van publicar la notícia durant una prova del funcionament del seu portal web.

Ara que ja estem en campanya per a les eleccions municipals del dia 27 de maig, caldria fer una aposta clara per l'ús d'internet com a mitjà fonamental de la campanya electoral. Els joves, que són els que més passen de política, es pot dir que gairebé neixen amb un ordinador sota el braç, i això s'ha de tenir molt present a l'hora de preparar la campanya. Els temps canvien i passem dels anuncis per televisió (i als aborrits debats electorals que només ens interessen als viciosos de la política) a Internet que ens ofereix una gran varietat de mecanismes per arribar a la gent.

Des de l'ús dels blogs, de les pàgines web de les arupacions, penjant vídeos al Youtube, fòrums, jocs, enviament de correus, d'enquestes on-line........... Internet ens ofereix un munt de mecanismes per tal de fer arribar la política als més joves!

Internet és el futur!

Fins aquí podiem arribar!

2007-01-27T00:53:00.000+01:00

Això ja és incrïble! La meva sorpresa just abans d'anar a dormir és que l'alcalde de Salamanca ha decidit nombrar a Franisco Franco alcalde perpetu de la ciutat. Fins aquí podiem arribar!

De Juana Chaos a la presó per escriure unes cartes al diari........visca la llibertat d'expressió! Nombrar Francisco Franco alcalde predilecte de Salamanca....... com diu el famós anunci de Mastercard, NO TIENE PRECIO.

Amb quina cosa ens tindran entretinguts la setmana vinent? Terra Mítica........ Marina D'Or....., malauradament ja sé la resposta.

PD: mai he visitat Salamanca, diuen que és molt maca però.............

Mr. Smith Goes to Washington (Caballero sin espada)

2007-01-24T22:39:00.000+01:00

Sense paraules després de veure aquesta magnífica pel·lícula del director Frank Capra!!

Tot i que és de 1939, el missatge que transmet la pel·lícula és perfectament aplicable a la realitat: la lluita contra la corrupció política.

James Stewart interpreta a Jefferson Smith en el paper d'un ingeniu senador, que passa d'ésser un ídol entre la joventut a ocupar el càrrec de senador que ha quedat vacant per la mort del senador Sam (Follie). És el seu primer viatge cap a la capital i el primer que fa és perdre's pel Capitoli i visitar el monument de Lincoln, tot embadalit.

La principal tasca que desenvolupa és lluitar contra la corrupció en el seu comptat, en el qual es pretén construir una presa on ell tenia la intenció de fer un campament per a la gent jove.

L'escena final, és sensacional.......... no explicaré res més perquè espero que trobeu algun moment per disfrutar-la tal i com jo ja he fet.

PD: va guanyar un òscar a la millor història original

Va d'enquestes.....

2007-01-24T22:38:00.000+01:00

Let the conversation begin!

2007-01-20T20:31:00.000+01:00

"Let the conversation begin" és la frase que se m'ha quedat gravada després de veure el vídeo de presentació de Hillary Clinton com a candidadata pel partit Demòcrata a la presidència del país que governa a tot el món.

És molt interessant la web que s'ha creat per a l'ocasió. S'ha creat un blog per tal de que puguis dir la teva, hi ha l'opció d'enviar-li missatges de suport, et facilita la tasca si vols col·laborar en la campanya, i com no podia faltar, hi ha la secció dedicada als donatius.

De moment, els candidats demòcrates que ja han mostrat la seva intenció de presentar-se a les eleccions primàries són:

La meva aposta personal és, com no podia ser una altra, Hillary for President!

Puedo asegurarles que no hay ninguna crisis dentro de CDC porqué yo soy el líder de ésta formación y debería serlo

2007-01-12T23:49:00.000+01:00

La primera cosa que fa una al llevar-se cada matí és escoltar la ràdio, o bé RAC 1 o COM ràdio, depèn del dia i del tema que es tracti.

Quina ha estat la sorpresa d'avui? Doncs ni més ni menys escoltar que és notícia a La Vanguardia (diari pro-convergent) el fet de que hi ha la primera crisis interna a Can Mas.

Per acabr d'arrodonir-ho, de camí cap a la feina, he pogut observar que aquesta notícia és la portada d'avui a La Vanguardia!

Segons la informació que ens facilita el diari, s'estan produint una sèrie de reunions entre Artur Mas, DVD Madí, Quico Homs, Oriol Pujol, Felip Puig, Germà Gordó, Lluís Coromonies i Josep Rull de les quals se'n prenen les decisions estratègiques de CDC al marge de la direcció paral·lela del secretariat permanent. Sembla ser que Xavier Trias, Antoni Fernández Teixidó, Carme Vidal, Dolors Batalla, Antoni Vives, Carles Campuzano i Pere Macías han estat apartats del nucli dur.

Segons altres fonts, sembla ser que Antoni Fernández Teixió, d'entre altres, és un dels membres de la formació nacionalista que ha filtrat la informació a la premsa.

Tutti Avanti!

PD: Aintzane!!!!!! Lluís Recoder, alclade de Sant Cugat, com a home de futur a CDC?

D'això se'n diu llibertat d'expressió, si senyor!

2007-01-09T19:26:00.000+01:00

Instruccions:

1. Asseu-te tranquilament a la teva cadira de l'ordinador
2. Encén els altaveus
3. Escolta això
4. I ara, com a mínim indignat!

PD: passa-ho!

El Político (All the King's Men)

2007-01-03T17:39:00.000+01:00

Aquests dies de vacances han servit, entre d'altres coses, per aprofitar i veure bones pel·lícules.

El Político, en la seva versió original titulada All the King's Men l'any 1949, ja va guanyar tres òscars com a millor pel·lícula, millor actor (Broderick Crawford) i millor actriu secundària (Mercedes McCambridge) ................... Aquí ja trobem un gran incentiu per tal de veure-la.

El Político és la història de l'ascens de Willie Starks des del govern d'un comtat rural als llocs més elevats de la política nord-americana. Pel camí, el protagonista perd la seva innocència inicial i es converteix en un personatge tant corrupte com aquells contra els quals lluitava en els seus incis. Tot i el gran paper que fa el protagonista, no cal menysprear el periodista que el porta a la fama i la particular història d'amor entre Willi Starks i una de les seves dones de confiança.

PD1: gràcies al gran Amic Invisible he pogut gaudir d'una gran pel·lícula!
PD2: ara m'estic llegint la novel·la de Robert Penn Warren guanyadora d'un Premi Pulitzer que va inspirar la pel·lícula... la comentaré també quan l'acabi

Memòria de peix

2006-12-28T18:03:00.000+01:00

Una de les principals característiques de la societat en la qual vivim és la poca memòria que tenen alguns.

Aquí tenim uns enllaços per recordar als senyors i senyores del PP (que sembla ser que pateixen amnèsia selectiva) que ells també van fer el mateix quan van tenir la seva oportunitat:

http://www.el-mundo.es/1998/12/17/

http://www.el-mundo.es/1998/12/07/espana/

http://www.el-mundo.es/1998/11/06/espana/

http://www.el-mundo.es/1998/11/18/espana/

http://www.el-mundo.es/1998/12/19/espana/

http://www.el-mundo.es/1998/12/12/

Informe sobre la situació de la dona

2006-12-25T21:37:00.000+01:00

En aquest enllaç es pot trobar un document elaborat per Amnistia Internacional sobre la situació de la dona.

La principal conslusió que s'extreu és que encara queda molt camí per fer i sembla ser que acabar amb la violència de gènere no és una dels principals objectius del Ministeri de Salut.

Us recomano la seva lectura, sobretot l'annex.

"! Uno menos !"

2006-12-18T14:29:00.000+01:00

Dona i política

2006-11-30T16:13:00.000+01:00

És curiós llegir als mitjans que aquest nou Govern d'Entesa és poc paritàri. Com a dona que sóc, considero que aquesta imposició de tenir dones als equips de direcció, tant a nivell polític com en el sector privat, és la cosa més denigrant cap a nosaltres que he llegit mai!

Per imposició no arribarem enlloc! Hem de demostrar el que valem i ocupar càrrecs perquè ens ho mereixem, perquè ho valem, no pel simple fet de ser dones! On està la nostra dignitat?

És díficil la vida d'enquestador.......

2006-11-29T17:45:00.000+01:00

Segon pas: Montilla PRESIDENT

2006-11-28T15:25:00.000+01:00

A quarts d'una, José Montilla ha jurat el càrrec com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.

Segons es publica a les edicios digitals dels diaris, sembla ser que el nou govern ja té cares i ulls. En el cas del PSC, Antoni Castells repeteix al capdavant d'Economia i Finances, Marina Geli repeteix a Salut i Joaquim Nadal a Política Territorial i Obres Públiques. Com a novetat, Ernest Maragall s'encarregarà d'Educació, Joaquim Llena d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural en substitució de Jordi Wiliam Carnes, Mar Serna substituirà a Jordi Valls al capdavant de Treball, i finalment, Montserrat Tura substitueix a Josep Mª Vallès a la conselleria de Justícia.

En el cas d'ERC i d'ICV-EUiA ja se sabia qui ocuparia el què des de fa dies. Josep Lluís Carod-Rovira serà el vice-president, Joan Puigcercós substitirà a Xavier Sabaté al capdavant de Governació i Administracions Públiques, Joan Huguet s'encarregarà d'Innovació, Universitats i Empresa, Joan Manuel Tresserres de Cultura i Comunicació, i finalment, Carme Capdevila d'Acció Social i Ciutadania.

Joan Saura serà Conseller d'Interior, de Relacions Institucionals i de Participació, i Francesc Baltasar de Medi Ambient i Habitatge.

A treballar per la Catalunya Social!

Si menteixes et creixerà el nas!

2006-11-23T20:43:00.000+01:00

Que et creixi el nas com en Pinotxo si menteixes és el millor que et pot passar!

Albert Rivera, aquest jove polític que fins ara ha estat molt ben assessorat, ara ningú li ha dit que QUAN UN MENTEIX EN POLÍTICA ESTÀ LIQUIDAT.

Tot hagués estat més senzill si des del primer moment haguéssis acceptat el fet amb naturalitat, sense haver de buscar les diferències entre ser militant o simpatitzant del PP quan el que importa és que vas estar-hi vinculat d'una manera o d'una altra, tant se val quina de les dues.

No t'excusis dient que estàs afiliat a UGT, que has votat a diverses formacions polítiques (votant tant al PP, CiU com a Socialistes en Positiu) simplement reconeix el fet sense complexes, que com molt bé has dit, un no s'ha d'avergonyir per formar part d'un partit polític sigui del color que sigui.

Tens els dies comptats...............

Fugint de lideratges messiànics...

2006-11-23T20:24:00.000+01:00

José Montilla ha pronunciat avui el discurs d'investidura en el qual ha explicat el nou programa de govern.

La prioritat del Govern d'Entesa seràn les polítiques socials (típiques d'un govern progressista com el que s'enceta) que estaràn per davant de les polítiques identitàries.

El sr. Artur mas continua atribuïnt-se la victòria electoral i el ideratge moral del país i li nega aquesta autoritat a José Montilla per haver quedat a 11 escons de la federació nacionalista........ El nostre sistema és PAR-LA-MEN-TA-RI, no presidencialista com als EEUU!!!!!!!

Una cita encertada sota el meu punt de vista ha estat la de Roosevelt, en la qual diu que comparteix la màxima que l'exercici de la presidència és alguna cosa més que el treball administratiu més o menys eficient. Això és un bon exemple de fer la necessitat, virtut.

Dilluns, el president del Palrament, Ernest Benach anirà a madrid per tal de comunicar-li al Rei el nomenament de José Montilla com a President, el dimarts es farà la presa de possessió del càrrec, el dimecres prendran possessió del càrrec els consellers del nou Govern d'Entesa i el mateix dia ja es farà la primera reunió del Consell Executiu per tal de començar ja a treballar per La Catalunya Social.

Eleccions a EEUU (tercera part)

2006-11-22T16:54:00.000+01:00

Aquí adjunto un enllaç molt interessants sobre les eleccions a EEUU:

http://projects.washingtonpost.com/elections

A partir d'aquest es poden trobar els resultats Estat per Estat, quins han estat els temes clau de la campanya, el calendari electoral, quins són els membres del Congrés, les diverses eleccions a Governadors i les eleccions al Senat.

Primer pas: Parlament format

2006-11-17T14:59:00.000+01:00

Ernest Benach ha estat re-elegit president del Parlament de Catalunya per segona vegada consecutiva amb el suport dels 70 diputats que conformen el Nou Govern d'Entesa. Núria de Gispert, la candidata de CiU ha obtingut 48 vots, Dolors Montserrat, candidata pel PP n'ha obtingut 14 i José Domingo, candidat de Ciutadans, n'ha obtingut 3.

El Ple del Parlament ha escollit també la figura del primer vice-president, que li correspon a Higini Clotas amb 71 vots (70 del Govern d'Enetsa i 1 de Ciutadans), la segona vice-presidència és per a Ramon Camp amb el suport de 47 vots (1 vot convergent ha anat a parar a Anotni Castellà). El PP s'ha abstingut i José Domingo, candidat de Ciutadans, ha obtingut 2 vots.

Lídia Santos (PSC-CpC), amb 52 vots serà la primera secretària, Antoni Castellà (CiU), amb 48 serà el segon secretari, Jordi Miralles (ICV-EUiA), amb 18 vots serà el tercer secratari i Rafael Luna (PP), amb 13 vots serà el quart secretari.

La Catalunya Social

2006-11-17T08:38:00.000+01:00

Aquí mostro un esboç del que serà el nou Programa de Govern per a la legislatura que s'inicia avui mateix.

Educació:

aprovar la Llei d'Educació abans de 2007
completar el mapa de guarderies públiques a Catalunya
incorporar de manera progressiva la sisena hora lectiva en educació primària
adequar els concerts educatius a la nova legislació
gratuïtat progressiva dels llibres de text i del material escolar, promovent la seva reutilització
augment de les beques de menjador escolar
implantació de la banda ampla en tots els col·legis públics
anglès com a tercera llengua
negociar amb el Govern Central el traspàs de les beques
impulsar la signatura d'un Pla Nacional d'Investigació

Política Social:

universalitzar els serveis socials
estendre els plans d'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques
Pla Integral de Salut Mental amb calendari i dotació pressupostària pròpia
impulsar el Pla de Conciliació de la Vida Laboral i Familiar
extensió de prestació econòmica per a nens fins a 6 anys
garantir la renda mínima de suficiència

Salut:

equiparar la despesa pública a la resta de la UE
fer una nova Llei de Salut
reducció de les llistes d'espera
augment de les visites mèdiques a 10 minuts com a mínim
salut buco-dental per a nens de 6 a 14 anys i persones grans amb baix nivell de renda, atenció podològica per patologies vasculars cròniques, ulleres i audifons per a gent gran amb rendes baixes i noves vacunes
decret de regulació de terapies naturals

Igualtat d'oportunitats:

garantir la tendència a la paritat en els poder públics i en la futura Llei Electoral Catalana
aprovar una Llei de Drets de les Dones per tal d'erradicar la violència de gènere

Joves:

impulsar un Pacte Nacional per a l'emancipació juvenil amb l'augment d'ajudes directes a joves i estudiants per a l'habitatge, la promoció de l'habitatge públic, i amb ajudes de fins al 30% del preu de lloguer dels pisos

Habitatge:

iniciar la construcció de 50.000 habitatges protegits

Gais, lesbianes i transexuals:

aprovar una nova Llei en Contra de l'Homofobia

Immigració:

aprovar la Llei d'Acollida per tal de que es garanteixi la igualtat de drets i deures, la corresposnabilitat, la igualtat d'oportunitats, el coneixement del marc de convivència i del sistema d'organització i del sistema de benestar i l'aprenetatge de l'idioma

Economia:

creació de l'Agència Tributària Catalana
creació d'un Consorci entre l'Agència Catalana i l'Estatal per a la gestió de tributs cedits parcialment
creació de l'oficina anti-frau

Cultura:

aprovació de la llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
connectar en xarxa de banda ampla tots els centres culturals

Política lingüística:

aconseguir que el català sigui llengua europea en tots els efectes
garantir el dret a l'ús del català en qualsevol situació
promoure l'aporvació d'una Llei de Llengües a les Corts Generals

Infrestructures:

gran Pacte Nacional
el traspàs de rodalies de RENFE
millora en l'actual xarxa de rodalies
tramvies a Girona, camp de Tarragona i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
creació d'un Consorci entre la Generalitat i l'Estat Central per a la gestió de l'aeorport

Justícia i Seguretat:

creació del Consell de Justícia de Catalunya
conoslidació del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya com a màxim òrgan jurisdiccional
completar el codi civil de Catalunya
completar el desplegament dels Mossos per al 2008
impulsar mesures penals en el medi comunitàri com alternativa a la presó
obrir 8 centres penitenciàris nous i 4 centres de règim obert entre 2007-2010

Memòria Històrica i Foment de la Pau:

aprovar la Llei de Memorial Democràtic
impulsar un cens de restes significatius de la dictadura
aprovar la llei de l'Institut Català Internacional per la Pau

Unió Europea i Acció Exterior:

potenciar l'euro-regió
crear oficines de represnetació de Catalunya a l'exterior
garantir la participacio de la Generalitat en la formaicó de posició de l'Estat en el Consell de Minstres de la UE

Estatut:

creació de comissions bilaterals per establir un marc general i permanent de relació amb l'Estat Central
impulsar l'acord amb l'Estat en termes d'immigració
impulsar iniciatives legislatives per assegurar la participació de la Generalitat en els òrgans estatals i econòmics prevists
impulsar el desenvolupament de la Carta de Drets i Deures

A nivell territorial, i com a novetat juntament amb el tema de la Inexistent Llei Electoral Catalana, es té l'objectiu d'aprovar una llei d'organització territorial que inclogui àmbits territorials com els municipis i comarques, les vegueries i les àrees metropolitanes. En el cas de la Legislació Electoral es preté aribar a un consens polític per tal d'aprovar una llei electoral de representació proporcional que asseguri la represnetació adequada de tots els territoris.

Decència democràtica?

2006-11-15T18:26:00.000+01:00

Demà es forma ja el Parlament, el dies 23 i 24 hi ha sessió d'investidura i el dia 28 José Montilla President!

Resulta que CiU ara reclama la presidència del Parlament per a Núria de Gispert (en paraules de Felip Puig, per decència democràtica). Saben que és impossible perquè Ernest Benach rebrà el suport dels 70 diputats que representa el Nou Govern d'Entesa davant dels 48 que té CiU (s'esperaven 61 segons les sevs fonts........... pero com diu aquell: Pues va a ser que no).

Tot apunta a que CiU s'haurà de conformar amb la vice-presidència segona de la Cambra i una secretaria segona de la Mesa del Parlament.

Demà comença una nova etapa, i de moment, les coses s'estan fent bé.

Manifestació a la Plaça Sant Jaume

2006-11-10T09:03:00.000+01:00

És evident que CiU ha guanyat les eleccions, però com ja he dit prèviament, en un sistema parlamentari com el nostre, no governa el que obté més vots sinó el que és capaç de formar govern.

La formació d'aquest nou Govern d'Entesa era del tot previsible si de nou els tres partits que el formen sumaven, i així ha estat. Era d'esperar perquè: 1) CiU s'ha carregat durant la campanya (ja ho venia arrossegant però), qualsevol tipus de relació amb els altres partits que podia arribar a formar govern (en el famós DVD de David Madí Productions, s'atacava a Josep Lluís Carod-Rovira, el seu principal enemic a batre), 2) ERC pretén ser el partit nacionalista de referència a Catalunya, i per tant, MAI pactarà amb CiU perquè això suposaria la seva extinció, on el gran acabaria menjant-se al petit, tal i com ja es va deixar entreveure l'any 1999, 3) la societat catalana es defineix d'esquerres (com s'explica sinó que amb l'elevada abstenció que hi ha hagut en les darreres eleccions CiU no hagi arribat al número màgic de 50 diputats? Potser CiU ja ha arribat al seu sostre i no pot créixer més?).

L'abstenció en aquestes eleccions ha estat mostra del cansament dels catalans vers la política d'aquests darrers anys, on hi ha hagut massa soroll i les coses no s'han fet bé. El vot en blanc s'ha doblat respecte les eleccions del 2003, i tal i com es pot observar en els resultats, els votants en blanc provenen majoritàriament del PSC i d'ERC.

El PSC és el partit que més ha perdut i un dels factors ha estat el canvi de candidat a la presidència............. Cal fer una reflexió de com han anat les coses i de què es vol fer ara que les municipals estan a tocar i a Barcelona també s'ha fet un canvi de candidat el qual coneixen molts pocs barcelonins (tal i com mostra l'enquesta que vaig penjar l'altre dia).

Tornant al que volia dir, CiU no ha acceptat estar per segona vegada consecutiva estar a l'oposició i està fent tot el possible per tal de desvirtuar el nou Govern d'Entesa. Com a mostres d'això tenim les manifetsacions a la seu d'ERC o com la d'ahir a Plaça Catalunya, organitzada de manera conjunta amb Unitat Nacional Catalana, o com la que hi ha convocada per aquest dissabte en contra del nou Govern d'Entesa.

Hem d'estar de dol perquè tenim un govern d'esquerres i progressista? Doncs NO!

Eleccions a EEUU (segona part)

2006-11-09T20:24:00.000+01:00

Bush, en unes declaracions fetes als jardins de la Casa Blanca, diu que està obert a suggeriments sobre la política que cal seguir a Iraq........................ Quin tipus de suggeriments? Que marxin d'Iraq? Que diguin als nord-americans que són uns ineptes i que encara no han trobat al famós Bin Laden, deixeble de la mateixa CIA? Vinga va!

Obro parèntesis....

Aquesta és la mateixa estratègia que segueixen els del PP, que saben que quan s'acabi ETA, s'acaben els seus arguments! Sinó perquè el Mundo continua insistint en que l'atemptat a Madrid de l'11-M està relacionat amb ETA? Perquè s'estan posant tantes traves per part del poder judicial? Perquè el diari El Mundo ha subvencionat la pel·lícula sobre el GAL? (estan tornant a la mateixa estratègia de la lluvia fina per tal de treure del poder a ZP?) El dia que ETA deixi les armes i es dediqui a les seves reivinidacions polítiques com qualsevol altra força política (sense el recurs a la violència), en quin tema es centraran? En els separatistas catalanes o en la inmigració descontrolada que només provoca delinqüència?

Tanco parèntesis...

Tornant amb EEU, la primera conseqüència, i no la darrera, de la victòria dels demòcrates en les eleccions legislatives ha estat la dimissió de Rumsfeld, l'artífex de l'estratègia que s'ha portat a terme els EEUU a Iraq per tal de suplantar a Saddam i implantar una democràcia real a Iraq.

Els demòcrates, com era de preveure, han estat hàbils i han utilitzat el desgast de la guerra d'Iraq com a tema clau de la seva campanya, i de moment, el hi ha donat bon resultat (espero que d'aquí dos anys continuïn en aquesta línia!).

Per acabar, espero no equivocar-me quan afirmo que l'era Bush ( i republicana) té els dies comptats (concretament 2 anys) ...........

Diuen que una imatge diu més que mil paraules....

2006-11-09T18:11:00.000+01:00

Eleccions a EEUU (primera part)

2006-11-08T15:35:00.000+01:00

Nancy Pelosi serà la nova PRESIDENTA a la Cambra de Representants (fins ara era la líder de la minoria demòcrata i ara és la primera DONA en ocupar aquest càrrec, i a més a més, és demòcrata!).

Al Senat, les coses també pinten bé. Els demòcrates estan a punt d'aconseguir també la majoria (es renoven 33 dels 100 escons). Hi ha 9 escons que són considerats clau, i de moment ja han guanyat a Rhode Island, Pennsilvània, Ohio i Missouri. Ara tot depèn Virgínia i Montana.

Una altra bona notícia és que Hillary Clinton ha estat re-elegida senadora per Nova York (serà algún dia Presidenta dels EEUU?).

Finalment, a les eleccions legislatives s'escullen 36 governadors. Els demòcrates ja guanyen terreny a Nova York, Maryland, Masachussets, Colorado, Ohio i Arkansas en front dels republicans.

http://projects.washingtonpost.com/elections/keyraces/map/
http://www.usatoday.com/news/politicselections/front.htm

Resultats del darrer Baròmetre Trimestral de l'Ajuntament de Barcelona

2006-11-07T14:50:00.000+01:00

Aquí hi ha un breu resum dels resultats del darrer Baròmetre Trimestral:

El 46,1% de la ciutadania creu que Barcelona ha millorat durant l'últim any

El 39,4% dels barcelonins qualifica de molt bona o bona la gestió municipal i el 28,3% la qualifica de normal, segons el darrer Baròmetre Trimestral, que s'ha elaborat sobre una mostra de 800 entrevistes, del 28 de setembre al 2 d'octubre. En conjunt, el 67,7% dels ciutadans i les ciutadanes fa una valoració positiva de la gestió de l'Ajuntament de Barcelona, un augment de gairebé tres punts percentuals respecte el 64,8% del Baròmetre del mes de juny passat.També és més bona la percepció de la ciutat respecte al darrer any, ja que el 46,1% de les persones que han respost l'enquesta creu que Barcelona ha millorat, davant del 43,8% de l'enquesta anterior. I també milloren els resultats pel que fa a les perspectives de futur. Així, el 67,9% de les persones creuen que la ciutat millorarà en els propers anys, dos punts més respecte el 65,9% del mes de juny. Aquestes dades consoliden la tendència d'una millora progressiva de la valoració de la ciutadania respecte de la gestió de l'Ajuntament.

Grau de coneixement del nou alcalde

L'últim Baròmetre també inclou preguntes per detectar el grau de coneixement que té la ciutadania del nou alcalde, Jordi Hereu, que ocupa aquest càrrec des del 10 de setembre, tres setmanes abans de l'elaboració de l'enquesta.El 84,1% de les persones enquestades asseguren que han tingut coneixement del canvi a l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. I gairebé la meitat dels entrevistats, concretament el 49,8%, saben el nom del nou alcalde. A preguntes dels periodistes, el portaveu municipal i quart tinent d'alcalde, José Cuervo, ha valorat positivament les dades del grau de coneixement del nou batlle. "Els experts ens diuen que és una dada bona, molt bona, però en democràcia seria desitjable que tota la població conegués quins són els seus governants", ha afirmat.

Principals peticions i preocupacions

Entre les peticions més freqüents al nou alcalde, els enquestats situen en primer lloc millorar la gestió, amb un 12,8%; millorar la seguretat (10,8%); escoltar i fer coses per la gent (10%); facilitar l'accés a l'habitatge (9%) i millorar la neteja (7%).En molts casos, les peticions que la ciutadania fa a l'alcalde coincideixen amb les principals preocupacions dels barcelonins i les barcelonines. En l'últim període estudiat, el primer lloc de la llista l'ocupen els problemes associats a la immigració, amb un 14,1%, seguit de la inseguretat (13,8%); l'accés a l'habitatge (13,6%); la circulació (9,5%) i la neteja (6,5%). La regidora d'Urbanisme, Assumpta Escarp, ha recordat que el Baròmetre és una enquesta "molt conjuntural" i ha atribuït el "repunt" dels problemes associats a la immigració en la preocupació ciutadana pel drama que s'ha viscut aquest estiu a les costes espanyoles amb l'arribada de milers d'immigrants.

http://www.bcn.cat

http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/barometreoctubre2006.481.306.pdf

Ja tenim nou govern!

2006-11-07T14:30:00.000+01:00

Ja tenim la fotografia del nou Govern d'Entesa!

De moment ja s'han repartit les Conselleries i ara falta acabar de decidir del tot qui estarà al davant de cadascuna.

El PSC s'encarregarà d'Economia, Salut, Educació i Universitats, Treball, Justícia, Política Territorial i Agricultura.

ERC, a més de tenir la vice-presidència, s'encarregarà de Governació i Administracions Públiques, Cultura, Benestar i Família i Indústria i Comerç.

Finalment, ICV-EUiA s'encarregarà d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, i de Medi Ambient i Habitatge.

A reflexionar tots plegats ........

2006-11-06T19:42:00.000+01:00

Què ha passat en aquestes darreres eleccions?

el famós cinturón rojo no va anar a votar
el tripartit, tot i els esforços del principal partit de la oposició, ha sumat.........
CiU ha dinamitat tants ponts que, tot i ser el partit més votat i amb més escons (això últim té trampa per la famosa inexistent llei electoral catalana) ha estat relegada, una vegada més a l'oposició............. S'ha acabat l'era Pujol
ICV-EUiA ha estat l'únic partit que ha crescut poc més de 40.000 vots, fet que li ha permès obtenir 3 diputats més que en les eleccions de 2003
com a novetat tenim l'entrada de C's al Parlament de Catalunya (acabaran sent absorvits pel PP?)
totes les forces polítiques haurien de reflexionar davant dels 60.025 vots en blanc que han emès els ciutadans que el dia 1-N van optar per anar a votar
la participació ha estat del 56,8% (la segona més baixa des de 1992)

"En democràcia no governa qui obté més vots, sinó el que és capaç de formar govern"

Per començar amb aquest blog.....

2006-11-06T18:45:00.000+01:00

Ja que encetem nova etapa a Catalunya he decidit començar a escriure el meu blog personal.

Tinc la intenció de mostrar aquí les meves relfexions a nivell polític, fent especial interès al desenvolupament del nou Govern d'Entesa que assegura un govern progressista a Catalunya, però sense deixar de banda Barcelona, on d'aquí sis mesos i escaig se celebren eleccions municipals i on espero que Jordi Hereu sigui l'alcalde durant quatre anys més.

Aprofitaré també per recomanar alguns llibres i pel·lícules que espero que puguin ser d'interès. Parlaré també de temes de comunicació política que són els que realment m'agraden i tot el que tingui relació amb aquest camp.