Lions for lambs

Ara mateix surto del cinema de veure Lions for Lambs.

Sensacional, encara continuo reflexionant. Segur que quan tingui acabat el post em sortiran més coses...

Robert Redford fa el paper de professor de Ciències Polítiques; Meryl Streep de periodista, i Tom Cruise, tot i ser de la secta aquella (veig que ser de la secta no té perquè traduir-se en estar tan tarat com el president que tenen, tot i continuar formant part d'una secta), encarna el paper d'un senador possible substitut de Bush.

La pel·lícula és un atac frontal a la política exterior de l'actual president i dels seus camarades, que si l'enemic dels americans, Iraq, Saddam, Iran, Korea del Nord, Vietnam, armes, petroli...

Robert Redford em recorda a un professor que vaig tenir a la carrera al qual admiro..... Meryl Streep a la periodista amb remordiments pel que sap i no vol dir, i Cruise fa el paper de senador que diu que mai es presentarà com a candidat però que ja se sap que quan ho dius és perquè tens la intenció de fer-ho...

La primera reflexió és pels joves: no et quedis a casa, pensant només en viure bé: actua perquè les coses que no t'agradin millorin. Si no ho fas tu, ningú ho farà per tu. És amb aquesta part de la pel·lícula amb la que m'he trobat més identificada i és la que més m'ha fet reflexionar.

La segona reflexió, i potser la que més m'ha emocionat, és veure el valor del terme FIDELITAT i COMPANYERISME, que aquest deixo que veieu la pel·lícula... Malauradament, a la societat en la qual vivim hi ha menys fidelitat i companyerisme entre les persones...

Aquesta és una de les primeres pel·lícules de les que hi ha previstes fins d'aquí a les eleccions presidencials americanes.......... diuen que de mica en mica, s'omple la pica, no?

Ho sabia!

Porto tota la setmana veient a les portades dels diaris, i fins i tots els locals! la noticia de la remodelació del camp nou.

Ara mateix estan fent les notícies i TV3 obre amb la notícia de que per fi s'ha presentat la maqueta del nou camp!!! Increïble!!! Em sembla una vergonya que la televisió pública, pagada per tots i totes obri les notícies amb aquest tema!!!

Aquesta és la nostra ? Si Home, el que faltava! Si ja estic indignada amb el fet que dediquen 15 minuts a notícies i 15 a esports només falta que el titular del dia sigui la maqueta!

Els immigrants que han vingut amb un vaixell tancats dins d'una contenidor.......... que l'hospital de la Vall d'Hebron encara no té llum....... les pluges al sud d'Espanya.........

11 de setembre

Ahir, 11 de setembre vaig aprofitar per anar a visitar el Palau de la Generalitat.

Tot seguit, i despres d'agafar forces amb un pastisset de Barcelona, vam anar cap al Parc de la Ciutadella. Hi havia gent, bastanta gent, feia sol i feia calor.

Arriba el moment en el qual canten en Poveda i la Bonet... a mi em va sonar fantàstic, excel·lent combinació de les dues veus i dels dos estils.

Llàstima que els intolerants de sempre van xiular perquè van cantar amb un idioma que no era el català......

Vivim en un país de Hobbits.

Tornada a la realitat

Ja s'han acabat les vacances, la propera setmana els nens i nenes, i no tan nens, van a l'escola........el dia 11 és la Diada i l'inici del nou curs polític........... la casa gran del catalanisme.... qui és més nacionalista de tots? Rajoy amb Aguirre o Gallardón? Com anirà el Debat de Política General? L'estratègia de la crispació no funciona........... El dia 20 de novembre gran acte de Mas mostrant pit?

Bufffffffffff................. tornada a la rutina (carregada de tonteries i inutilitats com sempre, res canvia....)

Abans d'endinsar-nos en el nou curs polític, recomano que aneu a veure Death Proof, que tot i les crítiques, a mi m'ha semblat genial, com sempre....

San Fermines.....

Cicle de lectures de Teoria Política Feminista

Adjunto el programa d'aquests seminaris en els quals es realitzarà una aproximació a les idees i els debats més importants que conformen la història de la teoria política feminista.

La primavera de la política

Després de molta feina, uns dies de relax per Mallorca i la tornada a la rutina diària, us recomano la lectura d'un llibre, bé, un recull d'articles fet per Michel Wieviorka, titulat La primavera de la política. Ideas para acabar con el declive de la democracia tradicional.

El recomano sobretot pels quals estigueu preocupats per tal i com avança la política on cada vegada som menys els que ens impliquem.....

Ja fa una setmana

Ja fa una setmana que es van cel·lebrar les eleccions municipals. Després d'una campanya, que perquè negar-ho, ha estat molt aborrida, els resultats han estat més o menys els previstos.

Aquests dies la premsa és plena de notícies relacionades amb l'elevada abstenció que hi ha hagut..........a Barcelona, la meitat dels barcelonins no han anat a votar!

Aquí entren en joc les mil i una teories explicatives de l'abstenció.......... Particularment, considero que l'elevada abstenció que s'ha donat es deu a que:

• Els partits, en general, no es renoven
• El missatge és caduc
• No saben connectar amb la gent i no entenen els problemes que de veritat els hi preocupen
• El nostre sistema educatiu no fa una aposta clara per ensenyar-nos, des de ben petits, què és la democràcia
  

En aquestes eleccions tots els partits han perdut.

PD: diuemenge passat sentia vergonya de veure a gent gran, amb problemes de salut i de mobilitat, fent l'esforç de votar. Vergonya ens hauria de fer a tots els joves! Una iaia que va deixar la cadira de rodes a l'entrada i el seu nét la va acompanyar a que diposités el seu vot........... Millor no li dono més voltes.

Avui, pàgina 7 de la secció política

Si agafes el diari Avui i l'obres per la pàgina 7 de la secció Política, hi trobaràs una notícia sota el títol "Conrad Son fa campanya per Esquerra".

El director de cinema porno Conrad Son va entrar ahir en campanya amb la Porno Band, el seu grup de música, per donar suport a la candidatura de l'alcaldable d'esquerra a Torredembarra, Gerard Ciuró...

Quina imatge tant lamentable, on sota el lema d'utilitzants, surten dues noies mig despullades... això és denigrant! Això és un insult a la dignitat de la dona! On estan aquestes senyores que s'encarreguen de vetllar per la nostra dignitat quan veiem per la televisió anuncis sexistes? Això no és sexista també?

En política, tot no s'hi val.

Había una vez una tierra preciosa en un mundo horroroso

La Môme

Aquesta tarda plujosa he anat al cinema a veure La Môme (La Vie en Rose).

Magnífica interpretació de Marion Cottillard, que en el seu paper d'Edith Piaf aconsegueix encongir-te a la butaca del cinema i posar-te la pell de gallina. És sensacional, increïble! Feia molt de temps que no m'emocionava al cinema.

La història d'Edith Piaf és plena de desgràcies, des de que la seva mare es desentén d'ella, que el seu pare la porta a la seva mare perquè li cuidi en el prostibul que regenta fins les peripècies que li van passant al llarg de la seva vida breu, però intensa, fan que les 2 hores i poc més que dura la pel·lícula passin volant i surtis del cinema amb una sensació extranya i a la vegada amb un regust de tristor per la vida de la gran cantant.

Com que els finals de les pel·lícules no s'expliquen, espero que us animeu i l'aneu a veure.

PD: el final és impresionant!!!

On està el famós "horemus"?

Fa molts dies que no escric res, així és que ja va éssent hora de fer-ho.

De moment, la bona notícia és que Ségoléne s'enforntarà en segona volta al populista Sarkozy. Les coses no pinten gairebé però l'últim que es pot perdre és l'esperança, l'esperança que els votants de Bayrou votin per Royal, o bé per proximitat ideològica, o si més no, per evitar que un populista de dretes governi al país veí.

Un altre tema que em preocupa aquests dies és el fet que hi ha municipis a la Comunitat Valenciana, fins i tot al que he estiuejat desde que tenia 3 mesos, que han vist com els censos han crescut de manera sospitosa. Que si més camps de golf, que si la construcció desmesurada a Oropesa del Mar (Marina d'Or, ciudad de vacaciones, ¿en que puedo ayudarle?), la construcció de l'aeroport, el desastre de Terra Mítica....... El tancament de TV3............ en fi..........

Si algú sap on es troba l'horemus que ho faci saber!

Encén la televisió, llegeix els diaris i mira com està el món!

Diuemenge a la nit, feia zapping mentre veia el partit de fútbol (l'opi del poble i ho reconec) i vaig caure en el meravellós i objectiu canal d'Antena 3. El programa, que ara mateix no recordo com es diu, tracta sobre dones que se senten malament amb el seu físic i les ensabonen de tal manera que els hi prometen que amb uns pits nous i la cara desfiguarada seràn felices i menjaràn anisets per sempre més.

Quina inensatès de programa! Si el nostre jovent, que viu o bé connectat a Internet o bé a la televisió o enganxat al mòbil, que somia amb comprar-se unes bambes super-mega-chules i una samarreta que val una fortuna i que porta una flor que la dibuixava a P3, què faràn al veure que tots els seus complexos que han tingut o tenen amb 1 operació desapareixen del tot i ets la persona més maca, sexy i meravellosa del món? On està la dignitat de les persones? Serà el futur regal per fer-se major d'edat una operació d'estètica com ja passa als Estats Units? On està la dignitat de la dona que torna a ser (sempre ho ha estat) un simple objecte sexual?

Fins aquí podia arribar l'asbsurd de la nostra societat, cada vegada més materialista i immersa en un món que no és el real. Encén la televisió, llegeix els diaris i mira com està el món! Hi ha milers de nens que es moren de gana i tu et dediques a posar-te uns pits o a treure't el greix que ells ni per casualitat tindran mai?

Menys hedonisme i més trepitjar de peus a terra.

Ni tot és tan negre ni tot és tan fosc

Després d'uns dies de pluja i reflexió, he decidit continuar amb la meva visió personal del món i continuar treballant cada dia, encara que sigui una mica, per intentar millorar les coses.

Suposo que a mesura que un es fa gran aprèn a distanciar-se de les coses, a mira-se les coses més fredament. Algún dia seré capaç de fer-ho, no ho dubto però de moment no sóc capaç de quedar-me asseguda, mirant com passen les oportunitats de canvi sense agafar-les. Si ara que som joves no ens movem per intentar canviar les coses quan ho farem? I qui ho farà? Nosaltres som el futur de la societat, i després de mi vindràn els que ara encara van a l'escola. Malauradament no tinc gaires esperances, vist com va tot, que els que estan per darrere meu tinguin algun altre interès que no sigui sortir de festa, jugar al pc i anar a la última moda........ espero equivocar-me. El temps dirà.

Al cap i a la fí, si no m'ho faig jo, qui m'ho farà?

La cosa no tira

Continuo amb la meva decepció personal. Quan les coses es fan malament, quan l'aire està viciat cal aixecar-se i lluitar perquè les coses canviïn. Perquè les coses canviïn cal anar a poc a poc, amb peus de plom però sense pausa. El desencís es produeix quan veus que pel que lluites, i pel que t'animen a lluitar, no serveix per res, perquè les coses ja están be com están, perquè canviar res?

S'entra en una espiral de contradiccions que el que acaba aconseguint es que un es cremi i tingui ganes d'engegar-ho tot a rodar. És aquí quan entra en joc la famosa paraula "auto-censura" per tal de que els teus actes no empitjorin les coses.

No m'agrada estar de braços plegats i que les injústicies diàries continuïn perquè les coses ja van bé tal i com van.

Això és el que he après aquesta setmana, que es pot resumir en una paraula: FRUSTRACIÓ

Avui ja és primavera

Encara que no ho sembli, i després d'un hivern calurós, avui és el dia de la Primavera i de la Poesia.

L'ambient està molt caldejat. Quina manifestació està preparada per aquest cap de setmana? Ahhh, aquest cap de setmana no toca que juga la selecció i tots els bons espanyolets han d'estar a casa animant a una selecció que va de cap a caiguda. Tot em sembla bastant absurd últimament, deu ser l'astemia (o abstemia, no ho sé) primaveral que em té abstant aixafada (i decepcionada a la vegada).

Bé, feliç dia de la Primavera i de la Poesia!

Indesitjable gent decent

Aquest era un dels lemes de la manisfestació que va tenir lloc aquest dissabte segons he pogut llegir al Periódico d'avui:

Volen ocupar Madrid. No els ho permetrem. Els socialistes són cuques dolentes. Són assassins. Recorda't del GAl. Recorda't dels saquejos a les esglésies i els assassinats de sacerdots. Ara estan en tractes amb ETA per aniquilar-nos a tots.

Sort que encara queda gent sensata i demana presó per Acebes i Aznar......

Digues NO!

M'estic tornant bastant radical i últimament estic en contra de tot el que està estipulat socialment, com per exemple els Nadals, el dia de Sant Valentí, el dia del pare, el dia de la mare...... i com no podia ser d'una altra manera, del dia de la dona......

Perquè ha de ser en un dia concret que s'ha de demostrar l'afecte que es té cap a una altra persona quan l'any té 365 dies? Què passa, que només perquè s'apropa el dia de la DONA tots ens omplim la boca de que si no pot ser que les dones cobrin menys que els homes per fer les mateixes tasques, que si hi ha poques dones en càrrecs de poder, que les dones han de fer cursos de formació, que les dones han de poder treballar de conductores o de paletes..... Perquè aquest neguit només ens dura 1 setmana, com a molt 10 dies i després a seguir amb el mateix de sempre?

La condició actual de la dona dista molt de ser la ideal, però no fotem, que les coses s'han de fer de mica en mica cada dia, que no ens entri la pressa de fer-ho tot en una setmana i després a esperar 358 dies més a que la societat se'n recordi de nosaltres. No em serveixen de res les mesures de discrimnació positiva perquè tal i com el mateix nom indica, discrimina als sexe contràri.

El que cal és educació en igualtat - i això només es pot donar a l'escola - i que les dones lluitem pels nostres drets cada dia. Res de quotes! Pel simple fet de ser dona he d'estar en una llista o ocupant un càrrec polític? He d'assistir a cursets especials en una universitat pública - pagada entre tots - per tal d'aprendre lideratge femení?

La resposta a tots els interrogants aquí plantejats és ben senzilla: NO

Com molt bé deia el nostre lema de campanya: Fets, no paraules

Cal una reflexió.......

Què passa a la nostra democràcia? Perquè la gent passa olímpicament de la política? Perquè la gent no va a votar? Perquè la gent no es mobilitza per lluitar pels seus ideals? Som uns il·lusos els que intentem canviar les coses? Serveix d'alguna cosa tota l'estona que dedico a fer política si la gran majoria passa de tot?

Perquè els assistents a una ponència sobre desafecció i dessassosec queda mig buida al cap de quatre hores quan representa que la gent que ens hem reunit a la sala som uns viciosos de la política?

Companys i companyes, cal una reflexió profunda sobre aquest tema. Els temps canvien i sembla ser que les nostres institucions - em refereixo als partits polítics - no saben adaptar-se al canvi. Com molt bé es va dir ahir, cal PASSIÓ!

Postgrado en liderazgo femenino

Ja fa dies que tinc el retall de notícia per sobre la taula i com que cal una mica de neteja, abans de llençar res, aquí la comento.

La notícia en qüestió, bé, més que notícia, propaganda, es va publicar a La Vanguardia. Concretament és propaganda sobre un curs que oferta l'Escola Superior de Comerç Internacional (UPF), titulat, Postgrado en liderazgo femenino. Sí sí, liderazgo femenino, amb assignatures que ens permetran negociar continguts personals i professionals, aprendre a prendre decisions financeres, a conèixer el nostre entorn legal, a adquirir habilitats directives, a exercitar el pensament estratègic, a planificar la nostra visibilitat i a gestionar els aspectes relacionats amb la salut bio-psico-social........ la llàstima és que no se quin preu he de pagar per poder arribar a ser com els homes.......... vinga va, el que faltava! Que facin cursos especialitzats per a lideratge femení és el que faltava! Què passa, que les dones, pel fet de ser dones necessitem una educació especial per poder arribar a liderar tal i com ho fan els homes?

El meu carrer és notícia al País!!!!

Ja fa dies que dic a casa que tenim un solar del carrer ocupat.............. i efectivament, avui al País ha sortit la notícia!!!!!

Okupada y ocupada. Un edificio del número 50 de la calle del Rector Triadó, en el barrio de Hostafrancs de Barcelona, tiene la peculiar condición de estar doblemente ocupado. Por un lado, hay un grupo de inmigrantes -predominan los rumanos, pero también hay de otros países-que ocupan uno de los bajos. Y, por otro, unos 12 o 15 okupas de los clásicos, que se instalaron hace meses en los dos pisos de la casa y en el segundo local de los bajos. "Entre los dos grupos puede haber unas 30 personas". Es la percepción que tienen en el barrio y en la Asociación de Vecinos de Hostafrancs.

Además, también ha estado ocupado el solar adyacente -del mismo propietario- con tiendas de campaña. De hecho, el solar -hasta hace tres años eran pequeños almacenes textiles- ha tenido que ser limpiado en más de una ocasión por la acumulación de basura. La última vez hace unos 10 días. Para evitar que el problema sea crónico el distrito de Sants y la propiedad -se trata de una empresa familiar- han llegado a un acuerdo para convertirlo en un espacio en el que se pueda aparcar hasta que el juzgado ordene el desalojo de la casa: "es una solución de emergencia porque los solares también se están ocupando", reconoce el gerente del distrito, Josep García Puga. Jordi Clausell, de la asociación de vecinos, lo resume así: "cuando les echan de un lado van a otro".

La propietaria tiene la licencia de obras lista -20 apartamentos- desde septiembre pasado, fecha en la que se resolvió el arrendamiento de uno de los locales, y aguarda poder entrar a derribar la casa. Fue ocupada por un grupo de "jóvenes entre 20 y 30 años" según la propietaria, que, al parecer, intentó zanjar el asunto sin llegar a los tribunales: "no pudimos hacer nada porque los abogados habituales del movimiento okupa nos dijeron que no tenían nada que ver". Cuando se presentó con los operarios y las máquinas en la casa para derribarla acabó llamando a los Mossos por la "agresiva" actitud el grupo.

Fue entonces cuando presentó una demanda por la vía civil en la que instaba al desalojo que está pendiente de juicio señalado para este mes. Para tener luz, los ocupantes han empalmado con el tendido de la calle. "Hablas con la compañía y dicen que no pueden hacer nada", explica Isabel, la propietaria. El agua la cogen de la fuente cercana. "La casa no está en condiciones" asegura la propietaria.

Pese a que una de las puertas del local okupado se ha recubierto con un letrero con los símbolos habituales del movimiento, el colectivo okupa de Sants no les identifica.

Llàstima que el meu carrer surti a la premsa per temes com aquests!

Todos los hombres del Rey

Per fi he pogut veure la nova versió de El Político!

Gran pel·lícula, no sé quina de les dues, si la versió del 1949 o la de l'any passat m'ha agradat més; això sí, el paper que fa Sean Penn és sensacional!

Us la torno a recomanar!


PD: encara estic amb el llibre
PD: pel que porto llegit, aquesta segona versió s'adiu més a la novel·la

Tomorrow Begins Today

Tomorrow Begins Today és el vídeo de presentació de la pre-candidautra per a les eleccions presidencials de 2008 que es va penjar el dimecres 27 de desembre, un dia abans de que es presentés la seva candidatura formalment, a Youtube.

La seva intenció era presentar la seva candidatura en un discurs al Novè Districte de Nova Orleans, però col·laboradors de la campanya van publicar la notícia durant una prova del funcionament del seu portal web.

Ara que ja estem en campanya per a les eleccions municipals del dia 27 de maig, caldria fer una aposta clara per l'ús d'internet com a mitjà fonamental de la campanya electoral. Els joves, que són els que més passen de política, es pot dir que gairebé neixen amb un ordinador sota el braç, i això s'ha de tenir molt present a l'hora de preparar la campanya. Els temps canvien i passem dels anuncis per televisió (i als aborrits debats electorals que només ens interessen als viciosos de la política) a Internet que ens ofereix una gran varietat de mecanismes per arribar a la gent.

Des de l'ús dels blogs, de les pàgines web de les arupacions, penjant vídeos al Youtube, fòrums, jocs, enviament de correus, d'enquestes on-line........... Internet ens ofereix un munt de mecanismes per tal de fer arribar la política als més joves!

Internet és el futur!

Fins aquí podiem arribar!

Això ja és incrïble! La meva sorpresa just abans d'anar a dormir és que l'alcalde de Salamanca ha decidit nombrar a Franisco Franco alcalde perpetu de la ciutat. Fins aquí podiem arribar!

De Juana Chaos a la presó per escriure unes cartes al diari........visca la llibertat d'expressió! Nombrar Francisco Franco alcalde predilecte de Salamanca....... com diu el famós anunci de Mastercard, NO TIENE PRECIO.

Amb quina cosa ens tindran entretinguts la setmana vinent? Terra Mítica........ Marina D'Or....., malauradament ja sé la resposta.

PD: mai he visitat Salamanca, diuen que és molt maca però.............

Mr. Smith Goes to Washington (Caballero sin espada)

Sense paraules després de veure aquesta magnífica pel·lícula del director Frank Capra!!

Tot i que és de 1939, el missatge que transmet la pel·lícula és perfectament aplicable a la realitat: la lluita contra la corrupció política.

James Stewart interpreta a Jefferson Smith en el paper d'un ingeniu senador, que passa d'ésser un ídol entre la joventut a ocupar el càrrec de senador que ha quedat vacant per la mort del senador Sam (Follie). És el seu primer viatge cap a la capital i el primer que fa és perdre's pel Capitoli i visitar el monument de Lincoln, tot embadalit.

La principal tasca que desenvolupa és lluitar contra la corrupció en el seu comptat, en el qual es pretén construir una presa on ell tenia la intenció de fer un campament per a la gent jove.


L'escena final, és sensacional.......... no explicaré res més perquè espero que trobeu algun moment per disfrutar-la tal i com jo ja he fet.

PD: va guanyar un òscar a la millor història original

Va d'enquestes.....

Let the conversation begin!

"Let the conversation begin" és la frase que se m'ha quedat gravada després de veure el vídeo de presentació de Hillary Clinton com a candidadata pel partit Demòcrata a la presidència del país que governa a tot el món.

És molt interessant la web que s'ha creat per a l'ocasió. S'ha creat un blog per tal de que puguis dir la teva, hi ha l'opció d'enviar-li missatges de suport, et facilita la tasca si vols col·laborar en la campanya, i com no podia faltar, hi ha la secció dedicada als donatius.

De moment, els candidats demòcrates que ja han mostrat la seva intenció de presentar-se a les eleccions primàries són:

• Barach Obama
• John Edwards
• Tom Vilsack
• Chris Dodd
• Dennis Kucinich
• Hillary Clinton
  

La meva aposta personal és, com no podia ser una altra, Hillary for President!

Puedo asegurarles que no hay ninguna crisis dentro de CDC porqué yo soy el líder de ésta formación y debería serlo

La primera cosa que fa una al llevar-se cada matí és escoltar la ràdio, o bé RAC 1 o COM ràdio, depèn del dia i del tema que es tracti.

Quina ha estat la sorpresa d'avui? Doncs ni més ni menys escoltar que és notícia a La Vanguardia (diari pro-convergent) el fet de que hi ha la primera crisis interna a Can Mas.

Per acabr d'arrodonir-ho, de camí cap a la feina, he pogut observar que aquesta notícia és la portada d'avui a La Vanguardia!

Segons la informació que ens facilita el diari, s'estan produint una sèrie de reunions entre Artur Mas, DVD Madí, Quico Homs, Oriol Pujol, Felip Puig, Germà Gordó, Lluís Coromonies i Josep Rull de les quals se'n prenen les decisions estratègiques de CDC al marge de la direcció paral·lela del secretariat permanent. Sembla ser que Xavier Trias, Antoni Fernández Teixidó, Carme Vidal, Dolors Batalla, Antoni Vives, Carles Campuzano i Pere Macías han estat apartats del nucli dur.

Segons altres fonts, sembla ser que Antoni Fernández Teixió, d'entre altres, és un dels membres de la formació nacionalista que ha filtrat la informació a la premsa.

Tutti Avanti!


PD: Aintzane!!!!!! Lluís Recoder, alclade de Sant Cugat, com a home de futur a CDC?

D'això se'n diu llibertat d'expressió, si senyor!

Instruccions:

1. Asseu-te tranquilament a la teva cadira de l'ordinador
2. Encén els altaveus
3. Escolta això
4. I ara, com a mínim indignat!

PD: passa-ho!

El Político (All the King's Men)

Aquests dies de vacances han servit, entre d'altres coses, per aprofitar i veure bones pel·lícules.

El Político, en la seva versió original titulada All the King's Men l'any 1949, ja va guanyar tres òscars com a millor pel·lícula, millor actor (Broderick Crawford) i millor actriu secundària (Mercedes McCambridge) ................... Aquí ja trobem un gran incentiu per tal de veure-la.

El Político és la història de l'ascens de Willie Starks des del govern d'un comtat rural als llocs més elevats de la política nord-americana. Pel camí, el protagonista perd la seva innocència inicial i es converteix en un personatge tant corrupte com aquells contra els quals lluitava en els seus incis. Tot i el gran paper que fa el protagonista, no cal menysprear el periodista que el porta a la fama i la particular història d'amor entre Willi Starks i una de les seves dones de confiança.

PD1: gràcies al gran Amic Invisible he pogut gaudir d'una gran pel·lícula!
PD2: ara m'estic llegint la novel·la de Robert Penn Warren guanyadora d'un Premi Pulitzer que va inspirar la pel·lícula... la comentaré també quan l'acabi