M'estic tornant bastant radical i últimament estic en contra de tot el que està estipulat socialment, com per exemple els Nadals, el dia de Sant Valentí, el dia del pare, el dia de la mare...... i com no podia ser d'una altra manera, del dia de la dona......
Perquè ha de ser en un dia concret que s'ha de demostrar l'afecte que es té cap a una altra persona quan l'any té 365 dies? Què passa, que només perquè s'apropa el dia de la DONA tots ens omplim la boca de que si no pot ser que les dones cobrin menys que els homes per fer les mateixes tasques, que si hi ha poques dones en càrrecs de poder, que les dones han de fer cursos de formació, que les dones han de poder treballar de conductores o de paletes..... Perquè aquest neguit només ens dura 1 setmana, com a molt 10 dies i després a seguir amb el mateix de sempre?
La condició actual de la dona dista molt de ser la ideal, però no fotem, que les coses s'han de fer de mica en mica cada dia, que no ens entri la pressa de fer-ho tot en una setmana i després a esperar 358 dies més a que la societat se'n recordi de nosaltres. No em serveixen de res les mesures de discrimnació positiva perquè tal i com el mateix nom indica, discrimina als sexe contràri.
El que cal és educació en igualtat - i això només es pot donar a l'escola - i que les dones lluitem pels nostres drets cada dia. Res de quotes! Pel simple fet de ser dona he d'estar en una llista o ocupant un càrrec polític? He d'assistir a cursets especials en una universitat pública - pagada entre tots - per tal d'aprendre lideratge femení?
La resposta a tots els interrogants aquí plantejats és ben senzilla: NO
Com molt bé deia el nostre lema de campanya: Fets, no paraules
Perquè ha de ser en un dia concret que s'ha de demostrar l'afecte que es té cap a una altra persona quan l'any té 365 dies? Què passa, que només perquè s'apropa el dia de la DONA tots ens omplim la boca de que si no pot ser que les dones cobrin menys que els homes per fer les mateixes tasques, que si hi ha poques dones en càrrecs de poder, que les dones han de fer cursos de formació, que les dones han de poder treballar de conductores o de paletes..... Perquè aquest neguit només ens dura 1 setmana, com a molt 10 dies i després a seguir amb el mateix de sempre?
La condició actual de la dona dista molt de ser la ideal, però no fotem, que les coses s'han de fer de mica en mica cada dia, que no ens entri la pressa de fer-ho tot en una setmana i després a esperar 358 dies més a que la societat se'n recordi de nosaltres. No em serveixen de res les mesures de discrimnació positiva perquè tal i com el mateix nom indica, discrimina als sexe contràri.
El que cal és educació en igualtat - i això només es pot donar a l'escola - i que les dones lluitem pels nostres drets cada dia. Res de quotes! Pel simple fet de ser dona he d'estar en una llista o ocupant un càrrec polític? He d'assistir a cursets especials en una universitat pública - pagada entre tots - per tal d'aprendre lideratge femení?
La resposta a tots els interrogants aquí plantejats és ben senzilla: NO
Com molt bé deia el nostre lema de campanya: Fets, no paraules
3 comentaris:
Núria,
Coincideixo amb moltes de les coses que escrius.
Ara bé, tinc un parell d'interrogants que no acabo de veure clar.
Les anomenades quotes de gènere, no van ser pas introduïdes pels partits polítics com un gest de bona voluntat de les seves cúpules. Sinó a l'oportunitat política del moment, d'acord a una demanda existent a la societat.
Agradi o no, em sembla que les dones amb les "quotes" ho tindran més fàcil que no pas ho tenien fins ara. Poden ajudar en la direcció de reduïr igualtats. No és el punt d'arribada però és un pas endavant.
Segona, em sembla que pot afeblir i distorsionar el missatge el fet que les dones manifestin la seva incomoditat amb les quotes. Abans estaven a favor, i ara no? Com queda el missatge? Pot ser no és la mesura ideal però cal reconèixer que és un pas endavant.
I darrera, penso que les quotes poden ajudar més que no pas la imatge de les "super-dones" del PP. Ens en recordem de l'Esperanza Aguirre com a ministra de cultura, o Isabel Tocino, o Rita Barberà o Celia Villalobos, o Luisa Fernanda Rudi?
Les "quotes" (no m'agrada gens la paraula) poden fer que dones com tu, de carn i óssos, persones de veritat, puguin tenir millors oportunitats.
Vaja amb tot l'afecte, respecte però també amb una mínima discrepància: salutacions!
Ah, perdona i happy birthday!
Gràcies!
Jo també crec que les quotes són un pas endavant però no ens hem de conformar només amb això, la meva memòria no és gaire extensa però això de les quotes fa temps que sona, potser cal anar més lluny.
Les dones haurien de participar en política com un fet natural, no perquè els Estatuts d'un partit polític imposin la paritat en les seves llistes.
PD: a mi tampoc m'agrada gens el terme quotes
Publica un comentari a l'entrada