La cosa no tira

Continuo amb la meva decepció personal. Quan les coses es fan malament, quan l'aire està viciat cal aixecar-se i lluitar perquè les coses canviïn. Perquè les coses canviïn cal anar a poc a poc, amb peus de plom però sense pausa. El desencís es produeix quan veus que pel que lluites, i pel que t'animen a lluitar, no serveix per res, perquè les coses ja están be com están, perquè canviar res?

S'entra en una espiral de contradiccions que el que acaba aconseguint es que un es cremi i tingui ganes d'engegar-ho tot a rodar. És aquí quan entra en joc la famosa paraula "auto-censura" per tal de que els teus actes no empitjorin les coses.

No m'agrada estar de braços plegats i que les injústicies diàries continuïn perquè les coses ja van bé tal i com van.

Això és el que he après aquesta setmana, que es pot resumir en una paraula: FRUSTRACIÓ

Avui ja és primavera

Encara que no ho sembli, i després d'un hivern calurós, avui és el dia de la Primavera i de la Poesia.

L'ambient està molt caldejat. Quina manifestació està preparada per aquest cap de setmana? Ahhh, aquest cap de setmana no toca que juga la selecció i tots els bons espanyolets han d'estar a casa animant a una selecció que va de cap a caiguda. Tot em sembla bastant absurd últimament, deu ser l'astemia (o abstemia, no ho sé) primaveral que em té abstant aixafada (i decepcionada a la vegada).

Bé, feliç dia de la Primavera i de la Poesia!

Indesitjable gent decent

Aquest era un dels lemes de la manisfestació que va tenir lloc aquest dissabte segons he pogut llegir al Periódico d'avui:

Volen ocupar Madrid. No els ho permetrem. Els socialistes són cuques dolentes. Són assassins. Recorda't del GAl. Recorda't dels saquejos a les esglésies i els assassinats de sacerdots. Ara estan en tractes amb ETA per aniquilar-nos a tots.

Sort que encara queda gent sensata i demana presó per Acebes i Aznar......

Digues NO!

M'estic tornant bastant radical i últimament estic en contra de tot el que està estipulat socialment, com per exemple els Nadals, el dia de Sant Valentí, el dia del pare, el dia de la mare...... i com no podia ser d'una altra manera, del dia de la dona......

Perquè ha de ser en un dia concret que s'ha de demostrar l'afecte que es té cap a una altra persona quan l'any té 365 dies? Què passa, que només perquè s'apropa el dia de la DONA tots ens omplim la boca de que si no pot ser que les dones cobrin menys que els homes per fer les mateixes tasques, que si hi ha poques dones en càrrecs de poder, que les dones han de fer cursos de formació, que les dones han de poder treballar de conductores o de paletes..... Perquè aquest neguit només ens dura 1 setmana, com a molt 10 dies i després a seguir amb el mateix de sempre?

La condició actual de la dona dista molt de ser la ideal, però no fotem, que les coses s'han de fer de mica en mica cada dia, que no ens entri la pressa de fer-ho tot en una setmana i després a esperar 358 dies més a que la societat se'n recordi de nosaltres. No em serveixen de res les mesures de discrimnació positiva perquè tal i com el mateix nom indica, discrimina als sexe contràri.

El que cal és educació en igualtat - i això només es pot donar a l'escola - i que les dones lluitem pels nostres drets cada dia. Res de quotes! Pel simple fet de ser dona he d'estar en una llista o ocupant un càrrec polític? He d'assistir a cursets especials en una universitat pública - pagada entre tots - per tal d'aprendre lideratge femení?

La resposta a tots els interrogants aquí plantejats és ben senzilla: NO

Com molt bé deia el nostre lema de campanya: Fets, no paraules