26 de gener 2008

Reflexions internes

No sabia si aprofitar els avantatges que ofereixen els blogs per explicar les vivències com a Consellera de Districte. És cert que ho sóc des de setembre però no ha estat fins ara que m'he decidit.

És del tot cert que a la nostra societat, cada vegada hi ha més desafecció política, parlant en plata, que la gent passa del que diuen els polítics i passen d'anar a votar si el dia és asoleiat o si plou.

A nivell de tota Catalunya la sensació que tinc és que la gent no percep el que fa la Generalitat per als ciutadans i ciutadanes (es pot consultar el darrer sondeig del CEO i veure-ho).

A nivell municipal, tot i que la tendència és la mateixa, les coses podrien ser diferents. A part de la gestió d'una ciutat gran com Barcelona cal tenir unes idees clares, una línia futura que la puguis explicar als veïns. La feina comença per nosaltres, Consellers de Districte, que som els interlocutors entre els veïns i el Districte, els quals hem d'escoltar als veïns i donar respostes a les seves inquietuds.

De les trobades que he tingut al llarg de la setmana amb veïns i entitats diverses, el que volen tots són primer, que els hi dediquis una estona perquè t'expliquin els seus problemes, i després, no et demanen la lluna, simplement una resposta, encara que sigui per dir que això, com va dir aquell, ara no toca. Si els hi dius que no a la seva demanda però ho expliques, ho entenen, no s'acaba la relació.

Potser, des de la nostra posició com a interlocutors directes entre veïns i Districte podríem fer de la política de proximitat una realitat i això es traduiria en beneficis per a tota la ciutat.