08 d’octubre 2008

Reflexions al voltant de la situació de pànic col·lectiva, o la crisi econòmica, com li vulguis dir....

Potser ja portem masses dies amb missatges catastrofistes de que estem en crisi econòmica. Sí, estem immersos en una crisi econòmica que ens ve de retruc pel simple fet de formar part d'una economia globalitzada i sobretot per l'avarícia de l'home ric de fer-se més ric i ara, els que estem patint aquest desgavell al qual ningí ha volgut posar fre som nosaltres, les treballadores i treballadors ordinaris que no tenen accions a borsa ni inversios de capital risc i que van fent a base de retallar per aquí o per allí.
No hi ha dret que la premsa, la ràdio i la televisió ens envaieixi amb missatges de que la fi del món s'acosta i que ens hem de guardar els pocs estalvis que tingem sota el matalàs perquè els bancs no tenen liquidesa.
No ens alarmem si la dreta europea no convida al nostre president Zapatero, és normal, és l'únic dirigent socialista que queda a Europa i no li donaran ales a un bambi que de moment té el sistema financer més fort de tot el món.....
Tot plegat és un conjunt de desproposits: si no consumim les nostres empreses, els serveis, la gent que treballa es quedarà al carrer i els missatges d'aquests mesos no porten a consumir. Cal reactivar l'economia i aixó només es fa a través del consum.
Hem de pagar nosaltres els plats trencats dels lladres que estan al capdavant de les grans empreses i de les empreses inversores? Evidentment, la resposta és no, i tots aquests lladres que després de rebre ajudes per part del govern de mr. Bush es permeten el luxe d'anar una setmana a un hotel de luxe i gastar-se més de 400.000 dòlars han d'anar a la presó!
Ja va sent hora que paguin pecadors per justos!